De cada deu només n'hi ha un que pensa

En política sovinteja la pell fina. N'hi ha qui mai no ho tenen bé, perquè obliden que el que ens dóna riquesa és la pluralitat d'idees però, per damunt de tot, la veritat.

David Marquès15/03/14 0:00

En política sovinteja la pell fina. N'hi ha qui mai no ho tenen bé, perquè obliden que el que ens dóna riquesa és la pluralitat d'idees però, per damunt de tot, la veritat. Darrerament he descobert amb satisfacció algunes cares noves amables i que riuen, i que tenen un cap que pensa i aplica el sentit comú. Però, per desgràcia, aquests són només oasis com Ait Ben Haddou, un poble preciós que fa poques setmanes em vaig trobar fent turisme camí del desert. Quan ets dalt camell també creus ser a prop del campament, però en pujar la duna i mirar a l'horitzó, te n'adones que tot és arena. Com la persona que creies diferent i, en veure-la presionada per les circumstàncies, descobreixes que reacciona com les altres. Que s'ofusca, pensant el que no és. Ferida per ella mateixa, però desitjosa de justificar-se, a la recerca d'un motiu extern inexistent.

«L'enemic -deia el paleontòleg Stephen Jay Gould- no és l'extremisme, sinó la intolerància». I bé que ho devia saber, tant com va dedicar la seva existència a analitzar l'evolució humana. Açò ho percebia ja un altre observador de la vida, el poeta Antonio Machado que, de cada deu caps, en veia «nou que envesteixen i un només que pensa».
Quan tens la convicció d'haver actuat de forma justa i amb consciència, poc t'ha d'importar que algú d'aquests nou que envesteixen et pugui convertir sense fonament en el blanc dels seus mals. O que, enlloc d'afrontar un problema, es preocupin més de trobar a qui l'ha evidenciat que de solucionar-lo.

En realitat, sostenia el cantant Bob Marley, «t'ha de preocupar més la consciència que la reputació, perquè la consciència és allò que realment ets i la reputació és el que altres pensen que ets. I el que els altres pensin és només el seu problema». Més prest que tard la veritat sortirà, i aquests també hauran de donar la raó al científic Georg Lichtenberg qui, després d'anys i anys de mirar els estels, va arribar a una conclusió ben terrenal: «L'amor és cec, però el matrimoni et torna la vista».