En política sovinteja la pell fina. N'hi ha qui mai no ho tenen bé, perquè obliden que el que ens dóna riquesa és la pluralitat d'idees però, per damunt de tot, la veritat. Darrerament he descobert amb satisfacció algunes cares noves amables i que riuen, i que tenen un cap que pensa i aplica el sentit comú. Però, per desgràcia, aquests són només oasis com Ait Ben Haddou, un poble preciós que fa poques setmanes em vaig trobar fent turisme camí del desert. Quan ets dalt camell també creus ser a prop del campament, però en pujar la duna i mirar a l'horitzó, te n'adones que tot és arena. Com la persona que creies diferent i, en veure-la presionada per les circumstàncies, descobreixes que reacciona com les altres. Que s'ofusca, pensant el que no és. Ferida per ella mateixa, però desitjosa de justificar-se, a la recerca d'un motiu extern inexistent.
De cul de bòtil
De cada deu només n'hi ha un que pensa
En política sovinteja la pell fina. N'hi ha qui mai no ho tenen bé, perquè obliden que el que ens dóna riquesa és la pluralitat d'idees però, per damunt de tot, la veritat.
15/03/14 0:00
También en Opinión
- Un hombre de 90 años, herido tras caer de su patinete eléctrico en Maó
- «Desde que soy 'crudivegano' he engordado 25 kilos»
- Los expertos recomiendan a los nacidos entre 1945 y 1975 hacerse la prueba de la hepatitis C: este es el motivo
- El temporal derriba un árbol en Maó y otro en Serpentona
- Más de 30 empresas compran suelo en el polígono de Ciutadella: los negocios que se instalarán