En política sovinteja la pell fina. N'hi ha qui mai no ho tenen bé, perquè obliden que el que ens dóna riquesa és la pluralitat d'idees però, per damunt de tot, la veritat. Darrerament he descobert amb satisfacció algunes cares noves amables i que riuen, i que tenen un cap que pensa i aplica el sentit comú. Però, per desgràcia, aquests són només oasis com Ait Ben Haddou, un poble preciós que fa poques setmanes em vaig trobar fent turisme camí del desert. Quan ets dalt camell també creus ser a prop del campament, però en pujar la duna i mirar a l'horitzó, te n'adones que tot és arena. Com la persona que creies diferent i, en veure-la presionada per les circumstàncies, descobreixes que reacciona com les altres. Que s'ofusca, pensant el que no és. Ferida per ella mateixa, però desitjosa de justificar-se, a la recerca d'un motiu extern inexistent.
De cul de bòtil
De cada deu només n'hi ha un que pensa
En política sovinteja la pell fina. N'hi ha qui mai no ho tenen bé, perquè obliden que el que ens dóna riquesa és la pluralitat d'idees però, per damunt de tot, la veritat.
15/03/14 0:00
También en Opinión
- La Guardia Civil irrumpe en el Ayuntamiento de Ciutadella por la gestión de los pozos públicos
- Pierde el control de su coche y choca contra otros dos en Maó
- Tres nuevos agentes completan la plantilla de la Policía Local de Es Mercadal
- Laura Escanes se sincera: «Es llegar a Menorca y no puedo explicar la paz que siento»
- Cinco heridos en un accidente entre dos coches en la carretera Maó-Fornells