Menys població, manco crèdit, més pobresa

El rebut de l'electricitat puja a rècords europeus; els sous davallen i el Salari Mínim Interprofessional queda congelat als nivells més baixos d'Europa: 645,30 euros. Rajoy, cráneo privilegiado, acaba d'anunciar urbi et orbi que la crisi, pel que fa a Espanya, s'està acabant; cum-alre-no, aquest és un desig del governant, una bona nova per començar l'any. Tanmateix... Els il·lusionistes, al circ, treuen coloms de llurs capells de copa. Mentre hi ha gent que s'entreté veient els coloms com volen, la realitat, però, va per una altra banda. El nombre d'aturats no minva perquè aquests hagin trobat feina, sinó perquè uns han deixat de cercar-ne i altres, el més joves i preparats, han fugit d'Espanya (quina amargor de pàtria que expulsa els seus fills!) Tres-centes mil persones han deixat de cotitzar a la Seguretat Social, el dèficit de la qual ateny l'1'8% del PIB i la reforma laboral ha comportat la destrucció de llocs de treball estables en majors de 45 anys, substituïts per joves amb contractes temporals i amb salaris precaris. Lògic, doncs, que la Seguretat Social recapti menys. I si l'IVA repunta un poc, no és per la millora de la productivitat sinó per l'augment dels tipus impositius, la qual cosa pesa damunt del gruix de la societat. Ase magre, mosques!.