Josep Bagur Torres05/01/14 0:00
TW
0

Menorca comptava amb més població que no Eivissa al final de l'època talaiòtica. Després Ebussus, amb l'arribada dels fenicis va començar a tenir una economia més moderna, gràcies al comerç, i aquí, els nostres avantpassats, continuaven amb l'intercanvi de productes i matèries primeres. Avui Eivissa compta amb al voltant de 45.000 habitants més que la nostra Illa. Iés la que més empenta econòmica mostra, els seus habitants són els més optimistes sobre el futur proper. Els menorquins continen essent els més pessimistes, els que més desconfiança expressen sobre les perspectives de millora de l'economia. El residents «fantasmes», els que no viuen a les illes però que es beneficien del descompte de resident, poden fer baratar alguns nombres, però no l'essència de la diferència.

La població és un factor econòmic i també polític. Un dels efectes que patim és el transport aeri. Amb més població hi hauria més demanda i per tant més oferta de vols per a donar-li resposta. La vessant política es tradueix en la representació, per exemple al Parlament autonòmic, i en la distribució dels recursos, dels doblers.

En tots els debats sobre les autonomies es destaca sempre el principi de solidaritat entre les regions. Qui més activitat genera aporta més a la caixa comuna. En el repartiment dels doblers públics no es pot fer servir com a factor principal el padró d'habitants. Atendre les diferències és més just que una norma matemàtica.

Entre les illes d'aquesta comnunitat s'hauria d'aprofundir en el principi de solidaritat. El centralisme de Mallorca hauria de donar pas a una valoració més positiva de la perifèria. La discriminació positiva que s'aplica a tantes coses també ha de mirar la situació territorial. Els habitants de Menorca necessiten una proposta específica.