Un Nadal de veritat

Perquè les festes, benvolguda amiga, benvolguts amics, no haurien d'haver passat, no. Les festes, certament, passaran i tornarem al dia a dia, a les nostres tasques, als nostres anhels quotidians. I l'esperit de Nadal, agafat en positiu, ens pot ajudar, i molt, a reprendre el nostre camí per la vida amb unes ganes, uns objectius, uns horitzons plenament renovats. Perquè el Nadal, històrica i fins i tot etimològicament, té, com molt poques coses, aquest sentit de tornar a néixer, de re-inici. Nadal commemora, pels creients, el naixement de Jesús qui ve a salvar-nos. I, pels no creients (pens ara, per exemple, en la civilització romana) el Nadal representava -o representa- el "Natale solis invicti", l'arribada del Sol, que perllonga, a poc a poc, la seva estada entre nosaltres i que ens tramet tota la seva escalfor, la seva energia.

Per això, no hem de cercar el Nadal en les grans celebracions, en els banquets, sinó en les petites coses que ens donen uns instants de felicitats. Nadal és, per exemple, aquell amic que es posa sovint en contacte amb tu per saber com estàs. O aquell vesí que et trobes a l'ascensor i que et somriu amb la complicitat del qui comparteix amb tu la soledat en un edifici immens, enmig d'una ciutat també immensa. O aquella altra vesina qui, quan li demanes "com va tot" et respon que el seu marit ja està millor, que ja comença a sortir de casa, com si tu els coneguessis a l'una i a l'altre de tota la vida quan, en realitat, és la segona vegada que coincidiu en el replà. I també sentir el telèfon i poder escoltar la veu de la teva cosina des Castell, que ha estat greument malalta i que ara et pot dir senzillament «hola» i recordar-te que «Nadal ja és aquí, que ja el tenim damunt». Nadal és, per a jo, -us ho ben assegur-, poder dirigir-me cada dilluns a tots vosaltres, de la manera més natural del món, després de quatre anys de silenci.

Ara bé, el Nadal és encara molt més que rebre. L'autèntic Nadal, el Nadal de veritat és donar, donar-se a tots aquells que han de menester un cop de mà, un toc a l'espatlla, un somriure. D'una manera molt especial a la gent gran, la més agraïda, la que sent com la cosa més important del món aquell petit gest que fas per ella. O aquella jove que t'explica que el seu home s'ha quedat sense feina i que et demana si saps d'algun treball per a ella, per poder ajudar a mantenir la seva família, les seves dues filles que van a l'escola primària i a les quals l'administració els ha denegat la beca-menjador. Que tu només li pots respondre «¿perquè no vens a ca nostra, a desar, ara que estic tot sol?". I que un bon dia et compareix -ella, no tu, no, ella- amb una planta, una flor de Nadal, que posa d'amagat damunt la taula de la sala d'estar.

Tots aquests detalls són, per a jo, el Nadal de veritat. I, en acabar aquest escrit, no vull desitjar-vos que xaleu molt, que mengeu i begueu en abundància ni tan sols que rebeu molts obsequis. El millor regal que podem tenir -ja us ho he dit- és (cadascú segons les seves conviccions) l'Amor de Déu o la brillantor del Sol. L'un i l'altre tornen a néixer ara, per Nadal i vénen a donar-nos la seva força per ajudar-nos a continuar endavant. Que tingueu, idò, amigues i amics, un molt bon Nadal de veritat. Jo només us puc oferir, al capdavall d'aquestes retxes, una adreça electrònica, per si alguna vegada necessiteu compartir una alegria, un anhel, una il·lusió, una decepció, un fracàs o, senzillament, la vostra soledat enmig del món. Que sigueu molt feliços, aquest Nadal i sempre.

gerardqf@gmail.com