La ferida innecessària

En el nostre entorn immediat, és de general acceptació que els arbres urbans siguin sotmesos a podes importants. Aquests talls successius en plantes seleccionades per ser ornamentals, acaben provocant unes figures molt forçades que fan perdre l'harmonia de la forma natural de l'arbre. Quan comparam entre dos arbres de la mateixa espècie, un de podat i un que no, entenem perquè alguns paisatges ens agraden més que uns altres.

2 fixem-nos per exemple amb els plàtans, una espècie comuna a molts de carrers, que ofereixen ombra a l'estiu i deixen passar el sol a l'hivern. En tots els casos que busquem aquest arbre en els nuclis urbans (per exemple, al port de Maó) hi podrem veure la transformació que ha provocat la ferida de la motosserra cada any. Hi veurem branques amb monyons, amb formes retorçades per talls de gran diàmetre, amb estructures gruixades que de cop i volta tornen primes i s'omplen de branques secundàries de rebrot. També veurem arbres que no han pogut superar el trauma i s'han assecat.

Pensem ara amb els plàtans que podem observar a l'ermita de Sant Joan dels vergers de Maó, vora el safareig. Són quatre exemplars imponents que no han conegut tall i que ofereixen un port majestuós i totalment harmònic. Idò aquesta és la gran diferència que es poden observar entre les nostres ciutats i les d'altres llocs, simplement per si es té el costum o no de podar cada any.

Hi ha gent que pensa que la planta guanya vigor si és talla. Això, que pot ser veritat en algunes espècies molt acostumades a viure amb herbívors silvestres, o en plantes que estan fortament domesticades (com la vinya), no sol ser aplicable als grans arbres ornamentals.

La poda sistemàtica és comuna a tot l'Estat espanyol. Curiosament, quan es passa la frontera dels Pirineus, es pot observar com la pràctica s'ha anat abandonant. Hi podrem veure arbres grans, que mostren efectes de podes però de molts anys enrere. Ara ja no es practica.

I si ja arribam a Itàlia, en el mateix ambient mediterrani que el nostre, hi veurem els mateixos plàtans, però de l'estil dels exemplars de Sant Joan dels vergers, és a dir, sense intervenció humana. Les llargues carreteres acompanyades de fileres arbrades amb formes naturals es combinen amb parcs urbans que es valoren de manera inconscient fins que es repara amb les formes dels arbres, tant diferents dels que tenim aquí malgrat siguin de la mateixa espècie.

Es podrà argumentar que, de vegades, cal intervenir sobre els elements que conviuen amb l'espai més humanitzat de les ciutats, perquè s'han de fer compatibles amb el pas de gent, de vehicles o d'infraestructures elèctriques. També hi ha casos on s'elegeix una espècie que no té les qualitats per ser al lloc on es posa. Sí, però això serien casos puntuals. En realitat, el més normal és aplicar podes sistemàtiques senzillament perquè ho marca el calendari.

Tampoc hi falten de vegades altres motius més sofisticats. Com el fet que es tracta d'intervencions molt vistoses, i de vegades la intenció política és fer coses que es vegin. En els darrers temps, la cosa s'ha agreujat encara més, i es fan grans podes abans que arribi la tardor -que és quan l'arbre perd les fulles i redueix la seva activitat vital-, de tal forma que les branques es tallen abans que caiguin les fulles. Així estalviam feina de neteja. I també anys de vida a la planta, que rep unes afectacions molt més greus perquè encara es troba en plena activitat.

2 es sabut que hi ha responsables municipals que pateixen pressions importants de vesins que volen eliminar els arbres del carrer. Perquè embruten amb fulles, amb fruits o amb pol·len, perquè els tapen la vista des de la finestra o perquè tenen por de l'efecte de les arrels. Són actituds existents, i més majoritàries del que en principi pot semblar.

Davant aquesta realitat, seria bo plantejar-se línies d'educació ambiental per intervenir a les escoles, de manera que les noves generacions entenguin millor la important qualitat de vida que aporten els arbres a l'entorn urbà.

I potser si s'aconseguís això, qualque dia es podrien promoure plantades participades d'arbres a les voreres de les entrades dels pobles, perquè amb el temps aportin majestuositat i millorin l'actual qualitat paisatgística que oferim. Com teníem aquí fa unes quantes dècades i com tenen actualment moltes altres zones mediterrànies.