A finals de setembre, en plena ebullició del conflicte educatiu, vaig mantenir un debat amb un dirigent del Partit Popular a través de Facebook. Em va soprendre que, sense que vingués a compte, quan només parlàvem d'educació, em sortís amb Cesgarden. I em va desconcertar que me'n parlés dient-me vosaltres, com si un servidor hi hagués tingut res a veure. En el repartiment de culpes per aquest afer urbanístic, ficava dins el mateix paner els responsables de l'anterior govern del Consell Insular, els votants dels partits que hi governaven, i tots els partidaris de la protecció del territori representada pel PTI.
El pas dels mesos m'ha duit a constatar que açò no va ser una sortida de to, sinó que responia a una estratègia: davant qualsevol qüestionament de la gestió del Consell Insular, sigui del tema que sigui, Cesgarden és la carta comodí de la baralla de recursos dialèctics, el mantra recurrent que s'exhibeix com a escut protector, o com a dissolvent de tota crítica. Per què ho fan? Què pretenen?
El cas Cesgarden em preocupa moltíssim, com a qualsevol contribuent menorquí. La decisió que motiva la sentència judicial contra el Consell Insular va ser un enorme error d'imprevisió per les conseqüències que podia ocasionar una resolució contrària. Si hi ha responsabilitats, s'han de depurar i arribar fins al final. Açò sí: amb el mateix criteri per a tothom. També per als qui governen ara, perquè és raonable demanar-se si el nou equip del Consell va fer tot el possible per evitar que la sentència s'acabés executant.
Fa una setmana «Es Diari» informava que l'informe jurídic del Consell sobre aquest cas obre la porta a una possible revisió. El president Tadeo es va enfadar tant que va acusar el diari, via Twitter, de sembrar la confusió entre els ciutadans. Per què es posa tan nerviós? De què té por? Amaga alguna cosa que els ciutadans hauríem de saber?
El cas Cesgarden no s'ha de minimitzar ni frivolitzar, però tampoc no pot ser l'excusa per a tot, i i no s'ha de treure de context. Aquest és un cas perdut davant els tribunals, però n'hi ha cinquanta de guanyats, i no és honest aprofitar l'únic cas perdut per fer un sil·logisme trampós i carregar-se tota la protecció del territori pel PTI.
A més a més, la brutal desproporció entre els fets (disminució de la capacitat de l'hotel projectat en 128 places) i la indemnització a pagar (28,8 milions d'euros) ens situa davant d'un fet massa repetit en els temps que corren: quan hi ha beneficis se'ls embutxaquen les grans empreses, però si hi ha pèrdues les pagam entre tots. L'estat rescata bancs, i el Consell Insular rescata promotors urbanístics. Si les lleis permeten aquesta immoralitat, s'han de canviar les lleis. Cesgarden no és l'arrel del problema, és una conseqüència d'un sistema que protegeix excessivament les expectatives de lucre dels rics, mentre colpeja sense misericòrdia la butxaca dels contribuents. Per què no rallen d'açò, els actuals governants del Consell? Quins interessos defensen?
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.