Alerta amb els pessimistes

No hem de caure en la temptació de veure la realitat de color massa negre, ni fer passar per lucidesa el pessimisme, que freqüentment no és sinó una excusa per no fer l'esforç de trobar solució a problemes que sí que en tenen.

És més fàcil dir que la humanitat no pot progressar moralment que demostrar-ho.

El meu cervell, que deu tenir menys neurones que quan era jove però més connexions entre les que li queden, s'ha entretingut una mica meditant sobre el tema d'aquest article. Els paràgrafs que trobareu a continuació són algunes mostres de les meves reflexions sobre la qüestió.

Nosaltres, hereus de la civilització dels antics romans, ¿acceptaríem l'existència d'un espectacle tan sagnant i morbós com ho eren les matances de cristians o la lluita de gladiadors?
A l'actual Iran i a d'altres estats existeix encara la pena de mort, que s'aplica molt sovint en públic. En contrast, la ciutadania d'altres parts del món -que no fa gaires generacions compartia encara aquestes pràctiques- no solament és contrària ara a tals execucions públiques sinó també a l'existència mateixa de la pena de mort.

¿No ens consideram les persones, i cada vegada més, pertanyents a una sola humanitat, i a la vegada més respectuosos i solidaris amb grups ètnics i cultures diferents dels nostres?
¿No ha augmentat, també, la nostra consciència de la discriminació, mals tractaments i humiliacions a què han estat sotmeses les dones -i ho són encara- pel sol fet de ser-ho?
¿No veiem com creix als nostres dies la voluntat d'evitar no solament sofriments innecessaris als altres humans sinó també a animals domèstics i no domèstics?

És lamentable que la tortura i l'esclavitud perdurin encara al món present, que no les haguem pogut fer desaparèixer del tot, però hem de recordar que en altres temps la seva existència no era un fet condemnable, que s'hagués d'ocultar com ara, sinó que formaven part de la vida quotidiana i eren socialment acceptades i legals.