Xerec

Quan has arribat a aquestes edats nobles i has deixat damunt la Terra una nissaga que va fent camí i es va expandint, és el mínim que et pot atorgar la vida: no tenir por (o no tenir por de tenir por). Gràcies, Rosario, per ser com ets; encara que a vegades també ens toqui el rebre. Sí, ma mare no sempre ha estat tan valenta. Tal vegada, el trencament de cadenes, va esdevenir després de la superació d'un càncer; si és que els càncers se superen mai. Ara podria anar a fer una infusió amb Martin Luther King, una persona bona que no va tenir por de les paraules i va trencar un silenci que durava més de cent anys. Ho va pagar amb la vida -o ho va cobrar amb la mort-, però ens va deixar dit que el silenci dels bons és escandalós en qualsevol circumstància social. Conec molts de votants del Partit Popular. Fins i tot som amic d'antics dirigents o de votants fidels i insubornables.

Estic convençut que una gran quantitat de persones bones voten el Partit Popular. A totes elles va dirigit aquest escrit. I aquest missatge: que trenquin el silenci. Que esquincin el carnet d'afiliats i que alcin la seva veu davant totes les iniquitats que estan perpetrant els actuals dirigents del seu, fins ara, noble partit. Perquè, qui hi surt guanyant amb aquesta política tan nociva per Menorca? Es podrien aguantar les agressions sistemàtiques a la llengua dels nostres avantpassats, a la nostra cultura, al sistema educatiu, a les classes més desfavorides; només per anomenar-ne qualcunes víctimes i objectius. Però el que ja passa a ser grotesc és la paràlisi dels polítics populars menorquins davant les clatellades econòmiques en matèria d'inversions que sofreix Menorca per culpa de la política doblement centralista del Govern Central i del Govern Insular. Ho explicava molt bé aquesta setmana Josep Bagur, el director d'aquest diari, en un oportú i exemplificant editorial. La inversió pública a les nostres illes per part del govern espanyol és la més baixa de totes les comunitats espanyoles; per davant, fins i tot, de Catalunya. Per acabar de matar el porc, la inversió del Govern Balear a Menorca és la pitjor per habitant de tot l'arxipèlag: Eivissa, per exemple, rep cinc vegades més inversions que Menorca! És evident que els nostres governants menorquins són molt xerecs. Només miren de conservar el seu càrrec i són pusil·lànimes i mesquins a l'hora de reclamar les inversions justes per a Menorca: tenen por i, per açò, callen de manera escandalosa. Però els votants del Partit Popular a les passades eleccions, quina por han de tenir? Per què no esquincen el seu carnet d'afiliats i alcen la veu? Molts ho han fet després de veure les massives manifestacions en favor de l'educació pública. Però, hi els qui encara no ho han fet, per què no ho fan? Són persones bones i, si continuen així, el seu silenci es convertirà en escandalós.

A Mallorca, xerec és una paraula masculina que fa referència a la figa flor (primerenca) produïda per una figuera que no en sol fer, de figues primerenques. A Mallorca i a Eivissa també vol dir malaltís. A Menorca xerec vol dir dolent; mancat de bondat, tant físicament com moralment; castellà "malo". Segons Coromines, l'etimologia s'ha de cercar en l'adjectivació de "xereca". De la idea de "figa seca acopada" es va passar a la de "sec, magre", i a la de "malaltís" i "dolent".