Aquests dies he recordat el diari de la impaciència, els relats que inventava quan els fillets eren petits per fer-los més fàcil els moments d'espera. La història de la cua del supermercat, la cançó per trobar aparcament, el retard en una administració pública, la demora en la perruqueria, o la interminable renglera que sofríem quan volia matricular-me a l'escola d'adults per practicar l'hàbit de la formació continuada. Ens semblava que, confiant, trobàvem la percepció d'un valor més alt a les coses, apreníem a fer-nos pacients, mentre avaluàvem -també- el comportament dels altres. "La vida és espera", els hi retractava. Avui, en l'era digital, impacten molt més les repetides imatges per formalitzar una inscripció educativa, com sorprèn que en molts dels casos s'hi opti per ordre d'arribada.
Fets quotidians
Formació Professional, temps d'espera
18/10/13 0:00
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.