Aquests dies he recordat el diari de la impaciència, els relats que inventava quan els fillets eren petits per fer-los més fàcil els moments d'espera. La història de la cua del supermercat, la cançó per trobar aparcament, el retard en una administració pública, la demora en la perruqueria, o la interminable renglera que sofríem quan volia matricular-me a l'escola d'adults per practicar l'hàbit de la formació continuada. Ens semblava que, confiant, trobàvem la percepció d'un valor més alt a les coses, apreníem a fer-nos pacients, mentre avaluàvem -també- el comportament dels altres. "La vida és espera", els hi retractava. Avui, en l'era digital, impacten molt més les repetides imatges per formalitzar una inscripció educativa, com sorprèn que en molts dels casos s'hi opti per ordre d'arribada.
Fets quotidians
Formació Professional, temps d'espera
18/10/13 0:00
También en Opinión
- La okupa del vídeo de Coves Noves cobra 1.500 euros de ayuda pública: «Pido un alquiler que pueda pagar»
- Ya son cuatro los chalés de lujo okupados en Coves Noves ante la indefensión de la propiedad
- La denuncia contra los okupas de Coves Noves ya está en el juzgado y las casas tienen agua y luz
- Los juzgados permiten que madres lleguen tarde al trabajo para llevar a sus hijos a clase
- Unos okupas presumen de su nuevo chalé de lujo con vistas al mar en la costa de Menorca
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.