Empresa i escola

Segurament, tots estem d'acord en que l'objectiu del sistema educatiu es formar ciutadans competents, perquè aquests puguin exercir després de forma autònoma i lliure (sense vassallatges propis de la ignorància o la falta de mitjans) un vida complerta.
Això és el que vull jo pels meus fills. I a partir d'aquí hem de reconèixer que la fita no és fàcil. Però que els objectius siguin ambiciosos, no ens ha de restar il·lusió i ganes per a introduir canvis, nous mètodes, nous continguts... cercant que els centres puguin avaluar de forma externa i contrastar els seus resultats (comparant-se i fent 'benchmarking' amb altres centres, aprenent del sistema i de la diversitat de formes que els centres tenen d'arribar a una mateixa fita).

Des de l'empresa podem tenir la visió reduccionista (a ulls d'un professional o gestor de l'educació) del que consideram com un ciutadà competent. Ens interessen molt les competències que fan que les persones que surtin ens ajudin a fer millors les nostres empreses amb el seu talent, o millor que s'animin a formar noves empreses millorant així el teixit productiu de l'Illa.

Aquesta crisi ha evidenciat (desgraciadament) la importància d'una societat i una economia que sigui capaç de generar i sostenir un nivell d'ocupació. La feina és un mitjà d'obtenció de rendes, però també un element d'autoestima, de llibertat, de projecte vital... D'aquí que ara estiguin de moda les empreses i els emprenedors com a elements dinamitzadors de l'activitat econòmica, davant la fallida institucional en preocupar-se d'aquest objectiu, i veure les empreses com un factor d'especulació i d'extracció d'impostos.

Molts esperam que la crisi serveixi per canviar aquesta visió de l'empresa i els emprenedors. En el reconeixement del risc i la generació de valor afegit pels nostres clients, com un factor de consideració social que a la fi reverteix en més recursos (impostos) i ocupació.

Aquí possiblement hi ha un dels principals elements que expliquen el difícil encaix entre escola i l'empresa: ni l'empresa entén l'escola, ni viceversa. Només aquesta distància ens explica fets com que l'empresa desconegui en detall les competències sobre les que treballen diàriament les escoles... o la fugida d'alumnes de l'escola a l'empresa en edats primerenques... o la falta de permeabilitat dels plans d'estudis a les competències mínimes que requereixen les empreses...

Per ser honestos hem de dir que la falta de sensibilitat de l'empresa per la formació i l'educació ve, en molts casos, determinada perquè tenim un empresariat poc i mal format. Amb la incorporació de persones ben qualificades en atur a la formació d'empreses, segurament això canviarà i millorarà. En clau positiva he pogut observar un progressiu interès de les escoles en situar l'empresa com un element homologat i homologable en la vida i l'entorn de l'alumne.

Segurament alguns lectors siguin mestres. I en llegir aquestes línies pensin que ara ja estan treballant molts d'aquests aspectes. En clau d'empresa els diria que no basta amb introduir-los en els programes dels centres en format experimental... o anecdòtic. Des de l'empresa reclamem un protagonisme d'aquests aspectes perquè els resultats i el nivell que assoleixin els alumnes d'avui en aquestes competències són els resultats futurs de les nostres empreses i economia local.

Però aquesta és la meva opinió personal, i estaré encantat de contrastar-la amb voltros (si voleu, a les xarxes socials).

Alguns dèficits a l'escola

Tornant a la pregunta original (quines competències valora l'empresa que es treballin a l'escola) hem de dir que l'escola treballa (no vol dir que això asseguri els bons resultats) competències com coneixements tècnics ja que són molt útils per a l'empresa, però ens centrarem en aquells que a la llum dels resultats semblen més deficitaris:

• Voldria començar dient que (com a mínim a Menorca) és difícil d'entendre els horaris i calendaris que tenen els centres a la llum de la normal conciliació de la vida laboral i familiar dels pares i mares.

• Centrant-nos en les competències i en aquelles més polèmiques, resulta evident que el nivell d'idiomes (anglès i altres) no està a l'alçada ni de l'atenció al client turístic que requereix la nostra economia local, ni dels reptes d'internacionalització que moltes vegades traslladam sobre el nostre sector industrial.

• Necessitam potenciar i donar protagonisme a habilitats com la creativitat (la capacitat de generar solucions heterodoxes) en un món cada dia més global, amb una exigència de diferenciació que es multiplica exponencialment. I treballant en una actitud constant d'innovació que prepari els ciutadans a un entorn de canvi constant.

• Esdevé cada dia més rellevant (en l'àmbit laboral) tenir candidats que s'adaptin al treball en equip de forma eficaç. Desenvolupant els diferents rols que es poden assumir en un equip (no només el de direcció) i cuidant aspectes com les relacions interpersonals i la gestió emocional dels seus membres.

• Acostumar-nos a una gestió per projectes i per processos. Més complexa i interrelacionada. Amb una clara orientació a resultats i capacitat d'adaptació i a un aprenentatge continuu al llarg de la nostra vida laboral.

• En un món dominat per internet. En l'anomenada societat del coneixement, a les empreses ens interessen molt els ciutadans que dominen la gestió de la informació. No que en saben molt, sinó que sabem on i quan trobar la informació que ens interessa: l'anomenada com a curació de continguts.

• En aquesta època, la comprensió lectora és important... però en termes de comunicació a l'empresa la capacitat d'escolta activa, la comunicació escrita i presentacions en públic són assignatures pendents.

• En termes de valors i hàbits de treball, ciutadans que entenguin el concepte de responsabilitat pròpia, del respecte mutu, de la puntualitat i organització, i una certa cultura de l'esforç.

• Si em fessin indicar alguns coneixements que potenciaria en els programes actuals segurament serien: competències bàsiques en l'ús de les TIC, coneixements bàsics de finances personals i administració familiar, o introduccions als llenguatges matemàtics per a la programació (informàtica).
–––
twitter: @joansanchez