Eriçó

28/08/13 0:00

A vegades succeeix. Una epifania. Un flash. Una conspiració divina que fa que les accions individuals encaixin en una obra col·lectiva que no ha estat programada en el format tot just ideat. Va succeir un quinze d'agost. La localitat? Ferreries. El carrer? Sant Joan. El lloc on va emanar? El senzill i elegant hotel Ses Sucreres. Els actors protagonistes? Ignasi, Clara i Estefania. L'actriu catalana en va fer la presentació. Dit a la manera ritual: va ser l'encarregada de presentar la criatura. Abans de l'epifania hi ha casualitats, atzars, actituds, accions, estats d'ànim que la preparen. Una llibreria de Menorca, una proclamació festiva i pública d'una admiració que acabarà sent mútua, la casualitat del parentiu, les bones vibracions que acaben provocant una trobada casolana a Barcelona. Una amistat que, a partir d'aquell dia, s'ha enfortit i que ha aconseguit perdurar en el temps i en l'espai. Clara del Ruste va començar molt jove en el món del teatre. Amb tot just divuit anys ja formava part de la mítica companyia Els Joglars dirigida pel controvertit Albert Boadella. Va venir a actuar a Menorca interpretant una guia americana a la polèmica obra del revolucionari grup. Tedèum. Va haver de declarar al famós i penós judici de Burgos al qual va ser sotmès el grup. A partir de llavors ha actuat al teatre, al cinema i a la televisió. També ha fet feina a Catalunya Ràdio com a locutora, com a guionista, com a productora. Ha escrit obres de teatre i, en l'actualitat, una obra seva escrita amb col·laboració amb Jordi Purtí i Toni Albà volta amb un èxit extraordinari per tota Europa.

Des de fa més de quaranta anys, Clara del Ruste passa part dels estius a Fornells, a la casa familiar. Clara va llegir el llibre i va improvisar. Va actuar a l'hotel Ses Sucreres amb un nas de pallasso. El pati estava abarrotat. La col·laboració de l'ajuntament de Ferreries, que havia cedit les cadires i havia inclòs l'acte al programa de festes de Sant Bartomeu, havia ajudat a l'èxit del petit esdeveniment. Completament de blanc, amb els cabells agafats d'una pinça i el nas de pallasso. Res més. Una manteta i el llibre embolicat.

El guió de Clara era senzill i estava sustentat en les facultats interpretatives de l'actriu. Com que el conte ja estava dibuixat i escrit quedaria més complert si era relatat sense paraules ni imatges; només amb el gest.

Els fillets i filletes que encara no l'havien llegit van seguir el relat gestual amb atenció i els ulls com gots. Els adults es van esclatar de riure i el petit eriçó Punxaguda va ser presentat en societat davant l'alegria dels pares. Gràcies, Clara del Ruste. Gràcies Ignasi i Estefania, per contribuir a l'epifania.

El conte compta amb un apèndix dedicat a les peculiaritats i característiques dels eriçons. Encara que és un conte infantil també té interès per als adults gràcies a aquesta informació addicional. El que no diu ni el conte ni l'apèndix és que l'eriçó, que moltes vegades podem veure travessant les carreteres, era caçat antigament a Menorca. La caça de l'eriçó es duia a terme durant les nits, especialment quan hi havia lluna plena. Es practicava amb l'ajut d'un ca ensinistrat per localitzar els animals que tenen com a nom científic Erinaceus algirus. Quan el ca eriçoner detectava un eriçó, només s'havia de recollir el petit animal i posar-lo dins un sac.

Antigament, la carn d'aquest animal era molt apreciada, fins al punt que l'arròs amb eriçó es va convertir en un plat típic de Menorca. La manera de pelar-lo també era brutal. Es feia un forat a la pell de l'animal, l'inflaven i després el pelaven de pues amb un raó o amb un estri tallant. Sí, estimats pares i infants. Els bons contes infantils contenen també una bona dosi de terror.