Integració política

Fa uns dies hem conegut a n'Àngela Bachiller, de 30 anys, la primera persona amb Síndrome de Down regidora d'Espanya. La seva mare ens explica l'esforç, la superació constant, l'afany per progressar des de ben petita. Després dels estudis de Formació Professional, va començar a treballar d'auxiliar administrativa en l'àrea social de l'Ajuntament. La mare, protagonista de les entrevistes, narra que ocupava el lloc 18 en la candidatura per Valladolid, formada per representants de totes les minories: "un homosexual, un gitano i una immigrant búlgara". És el relleu de Jesús García Galván, qui va dimitir per corrupció. N'Àngela conclou, "el alcalde me eligió porque me tiene amor" i dels sumaris s'extreu que "la edil no tendrá responsabilidades".

Estem inquiets, l'alegria inicial s'ha convertit en preocupació. Bachiller requerirà d'un canvi actitudinal per aconseguir la normalització i el reconeixement de la seva capacitat per treballar i decidir. S'ha de vetllar perquè disposi d'una posició d'igualtat i que no pateixi cap discriminació ni sobreprotecció en el tracte, en les condicions... La representació s'ha d'acompanyar d'una atribució de responsabilitats, de la màxima informació perquè pugui exercir amb total garantia. Convé rompre els estereotips que creuen que n'Àngela és fruit del màrqueting polític perquè, en molts casos, aquests pensaments són fruit de la manca d'informació sobre les capacitats i potencialitats de les persones amb discapacitat. El seu desplegament no vindrà marcat per la diversitat, sinó pels conflictes i les mancances que la travessin.

Mes enllà del títol de regidora, Valladolid té l'obligació d'oferir un exemple universal, l'espai potencial que s'obre a partir del reconeixement dels límits i la voluntat de superar-los. Rallant d'integració, podríem demanar que les persones amb la mateixa situació puguin arribar a exercir el dret a vot?