i de cop ja han passat dos anys

Ara, dos anys després, ha acabat la teva etapa a l'escoleta. Hi vas entrar quan pràcticament no caminaves, i ara ja corres a les totes. El primer dia tot just pronunciaves algunes síl·labes, i ara xerres pels descosits i t'expliques amb una claredat que ens sorprèn. L'escoleta és una via d'aprenentatge que recomanaria a tothom. És molt més que un espai on deixar els fillets perquè els pares puguem anar a treballar, com alguns pensen. És el primer gran espai de socialització, un marc on s'aprenen moltes coses, on es conviu i on us anau fent grans.

El passat dimecres va ser el darrer dia a l'escoleta. Ens vam acomiadar de na Joana, qui t'ha acompanyat durant dos anys i a qui mai no podrem agrair la feinada que ha fet amb tu. Ella sempre ha estat al teu costat, i al dels teus companys, quan us feia falta una abraçada, quan ens enyoràveu i necessitàveu una falda on plorar, quan tropissàveu perquè encara no caminàveu prou bé i necessitàveu aixecar-vos de nou. Amb ella heu cantat, heu après contes, heu pintat, heu jugat, heu après a respectar els altres fillets, heu experimentat, has pujat fins dalt de tot de les espatlleres... En definitiva, has crescut, i molt.

Dimecres vam agafar el teu símbol, el teu got, el teu llibre i unes quantes coses més, les vam posar dins aquella capsa decorada amb fotos i ara les guardam fins que arribi el moment de tornar a les aules.

El setembre te tocarà ja anar a una escola grossa, amb molts més al·lots que ara i amb un edifici molt més gran. T'hauràs de tornar a adaptar a un nou espai, nous professors i nova rutina. Esper que llavors la cosa estigui més calmada que ara, i que qui s'entossudeix a aplicar les seves idees sense escoltar els demés hagi criat seny i deixi de dirigir aquest món com si es tractés d'una dictadura. De moment, tens vacances, o sigui que aprofita-les!