A la comunitat cristiana i a la societat menorquina

En primer lloc, dir que aquesta decisió cau estrictament dins de l'àmbit de la meva responsabilitat personal. Era una decisió personal responent a una oferta laboral, i amb la intenció de posar el meu esforç professional en bé de l'educació a Menorca.

Els diaques permanents no necessitam d'autorització o dispensa del Sr. Bisbe en aquests casos. El Directori per el Ministeri i la Vida dels Diaques Permanents diu que la vigent disciplina de l'Església no prohibeix que els diaques permanents assumeixin o exerceixin una professió amb exercici de poders civils, ni que es dediquin a l'administració dels béns temporals o que exerceixin càrrecs seculars amb l'obligació de donar comptes d'ells, com a excepció al que es diu sobre els altres clergues.

En el seu moment, com no podia ser d'altra manera, vaig informar al Sr. Bisbe tant de l'oferiment com de l'acceptació d'aquest càrrec, per l'exercici del qual no hi ha incompatibilitat canònica prèvia.

La meva decisió personal ha estat ben rebuda per uns i rebutjada per uns altres. Però el que em preocupa més, i em dol, ha estat la reacció d'algunes persones i sectors de la nostra mateixa comunitat cristiana que han criticat la meva persona, i fins i tot, la meva família, per haver pres aquesta determinació.

Alguns mitjans de comunicació han utilitzat el meu perfil de les xarxes socials per a definir-me (diaca, periodista i professor). Abans que periodista i que professor em sent fill de Déu i de l'Església, i com a diaca casat estic cridat a servir a la meva família, i als meus germans allà on Déu, per mitjà del sr. Bisbe, cregui més oportú.

Per aquest motiu crec que la meva decisió, tot i ser legítima, sincera, legal i del tot coherent amb el que pens i amb el que crec, ha pogut ferir la sensibilitat d'alguns dels meus germans amb els quals compartesc la fe en Jesucrist. I per aquest motiu us en deman disculpes. I per la qual cosa he expressat a la consellera Juana Mari Camps la meva decisió de no incorporar-me al càrrec al qual ella em va proposar i el Govern Balear em va designar aquest passat divendres.

Sincerament crec que he estat injustament judicat, i m'haguera agradat poder posar el meu granet d'arena a millorar l'educació escolar dels menorquins. Però, tot i que seria del tot legítim posar en marxa aquest exercici laboral, la meva consciència i el meu cor em diu que una acció meva personal no pot comportar l'escàndol, la controvèrsia i l'enemistat entre persones que es diuen seguidores de Jesús, fins i tot en aquelles amb qui no compartesc els arguments esgrimits. No ha estat la meva intenció ni ferir, ni escandalitzar a cap dels meus germans en Crist.

Alguns altres pensareu que no tenc cap obligació a renunciar a aquest repte professional. I és cert! No n'estic obligat. I fins i tot no compartesc els arguments i, molt manco les crítiques injustes, dels que creuen que no havia d'acceptar aquest càrrec. Però, per sobre de tot hi ha la meva estima a l'Església, l'amor a la meva família, i la meva vocació com a diaca. I no es pot ser cristià sense estimar Déu, però tampoc sense estimar als altres, a tots, fins i tot a aquells que ens odien, ens insulten, ens judiquen injustament, ens persegueixen..., també a tots aquests, sí!

Voldria que la meva decisió fos, com a mínim, respectada, i que ajudi a calmar les aigües del sector educatiu de Menorca, per al bé dels nostres fills. A mi em queda l'esperança d'utilitzar la única arma que ens va donar Jesús, la pregària. I preg a Déu perquè tots els implicats en el sector escolar de la nostra Illa posin, per sobre les sigles polítiques, la necessària saviesa humana per a contribuir al bé educatiu de les futures generacions (parlin l'idioma que parlin...). Déu no ralla en català, ni en castellà, ni en anglès, ni en llatí fins i tot, Déu ralla a través de l'amor de les persones, perquè Déu és amor. I aquest és, i no potser d'altre manera, el llenguatge que ha d'emprar un cristià. I per suposat, un diaca de l'Església de Jesús. Us deman a tots els cristians de Menorca, i en especial als mestres i professors cristians que m'acompanyeu en aquesta pregària a Déu, per demanar pau i concòrdia en bé dels infants i joves de la nostra Illa.