Sords, muts i cecs

Sense necessitat de recular gaire en el temps, és un bon exemple la falta de transports àgils i econòmics que facilitin la mobilitat de les persones i promoguin el comerç i la indústria insulars. I que ja en el passat van tenir unes conseqüències castradores per a una iniciativa local que era potent.

O la precarietat dels ajuts i les beques que l'estat destina als joves de l'illa perquè puguin estudiar una carrera, i que arruïna les seves famílies i deixa els estudiants en una situació permanent d'inferioritat en comparació amb els ciutadans peninsulars.

O l'escassa consideració que es té amb els malalts que han de sortir de l'illa per poder ser atesos de la seva dolença. És impossible parlar d'igualtat de condicions dels illencs mentre no es replantegi la situació actual del transport, la residència, l'acompanyament, i les visites i els tractaments posteriors, etc.

O la falta d'adaptació de les lleis de l'estat a un territori tan singular com és el d'una illa petita. Com a mostra recent, la regulació de les grans superfícies comercials, que amb la seva aplicació actual, en poc temps farà desaparèixer qualsevol signe de vida als carrers dels pobles menorquins.

O la falta d'equitat amb què són tractades l'agricultura o la ramaderia insulars.

O les regulacions dels ports, de les activitats a la vora de la mar o de les línies mestres dels recursos hídrics, l'urbanisme, el consum de territori, etc.

Tot açò són mostres de la falta de visió de conjunt d'un estat que s'infla quan ralla dels seus extensos territoris però que és mesquí quan els ha d'administrar i que és incapaç de gestionar la diversitat i posar l'equitat per davant dels seus interessos particulars.

I ara esteim en perill de viure una nova edició d'aquesta inutilitat per entendre la diversitat del món més enllà dels despatxos ministerials. Menorca ha estat un enclavament estratègic de primer ordre durant segles i per açò ha acumulat un patrimoni militar d'un gran valor històric i arquitectònic, per <més que ara ja no tengui cap funcionalitat. Un patrimoni que singularitza l'illa i que, ben gestionat podria ser una font d'atracció de visitants d'arreu del món.

En el seu dia ja es van carregar el castell de Sant Felip, que avui seria un referent internacional de primera magnitud. Però encara queden importants construccions d'aquest passat vinculat a la defensa, sobretot al port de Maó. Com són cas General, l'estació naval, el quarter de l'Esplanada de Maó o l'Esplanada des Castell, aquesta darrera en fase d'aniquilació.

Aquest patrimoni excepcional, al qual encara podríem afegir la Mola i el Llatzaret, exigiria ara normes excepcionals per assegurar el seu manteniment i la seva conservació, però tot fa pensar que ningú se l'està plantejant com un tot, que seria l'única manera d'assegurar el seu futur (tot i que una vegada, ja fa anys, es va intentar). Al contrari, sembla que la voluntat del govern espanyol és aplicar la solució més fàcil per als que no entenen res: vendre a trossos i al millor postor.

I davant d'ells, ningú. Un Consell Insular que se suposa que, amb independència de la seva ideologia, hauria de servir per defensar els interessos i els drets i el patrimoni dels menorquins. I cridar tan fort com fes falta, i informar la ciutadania, i convocar-la si és necessari. Per açò el devien elegir, se suposa!

Però sembla que no hi ha ningú. O unes veus que sonen fluixet de tanta por que deven tenir d'ofendre els seus superiors de fora.

Tot fa pensar, i em faria feliç equivocar-me, que aquest govern insular que no ha estat capaç de dir ni una paraula en defensa del patrimoni lingüístic de Menorca, tampoc no farà gaire cosa per defensar el patrimoni arquitectònic militar. I així, a poc a poc, mentre no canviïn les coses, l'illa anarà guanyant vulgaritat i impersonalitat, aquest provincianisme terrible que anul·la l'ànima de qualsevol comunitat.