La muerte llama a mi puerta

Me'n vaig a mirar botigues", diu la protagonista núm. 2 d'aquesta narració al seu marit, el protagonista núm. 1, un jubilat que, assegut en una butaca, mira un documental per la televisió.

Pel documental, de temàtica demogràfica, el jubilat sent que entre els 70 i els 80 anys d'edat la mortalitat masculina és impressionant. El nostre protagonista s'aixeca de la butaca d'un bot i s'exclama: "C..., ja me'n f... el dia. Quina nerviada!"

"Per tal de calmar-me, pensa, llegiré una mica", i agafa un llibre de poesies d'Antonio Machado. L'obre a l'atzar i el llibre li presenta els versos –que el jubilat té tan llegits i rellegits– en què el poeta parla de Leonor, la joveneta soriana que ben pocs anys després de casar-se amb Machado ja era morta. El jubilat llegeix el tan conegut i brutal vers "La muerte ronda mi calle" i tot seguit aquest altre: "La muerte llama a mi puerta". De sobte sent el timbre del seu pis. El jubilat, atemorit, s'acosta a la porta i sent una veu que li arriba de més enllà: "M'he deixat les claus i els doblers. Obre'm".

Moments després, la dona torna a sortir i el jubilat entra a la cuina, obre un armari, treu una botella de gin Xoriguer i se'n serveix un gotet.