Puntualitzant Torralbenc

Certament, l'operació que s'ha fet en aquest lloc situat vora la carretera de Cala en Porter, dista de semblar una maniobra especulativa. S'ha fet una inversió enorme en la plantació de la vinya i no hi ha gairebé creixement urbanístic. Per què apareix idò la polèmica? Vegem-ho.

El GOB va tenir relació amb aquesta iniciativa quan es va començar a condicionar el terreny per plantar-hi els ceps, ara fa uns sis anys. Amb maquinària pesada s'extreien grans roques i es picaven. Arrel d'aquesta intervenció i de constatar-se que s'estava actuant en diverses zones no autoritzades, l'operació es va reconduir.

El canvi va acabar sent molt favorable per al promotor i per a l'entorn, perquè es va optar per respectar la vegetació arbòria de les voreres i per rompre la pedra sense extreure-la, amb una màquina que només actua en la línia que es vol sembrar. Així no es veia transformat el paisatge i els costos econòmics baixaven de manera considerable.
Una vegada feta la plantació, es van iniciar les obres de les cases. Per tant, no és discutible que ens trobem davant un agroturisme. A diferència dels hotels rurals, els agroturismes presenten el gran avantatge de mantenir la gestió agrària. D'aquesta manera el camp segueix sota una activitat que, si no és molt intensiva (de moment no és el cas) sol acabar sent molt compatible amb els valors naturals i paisatgístics. A més, es dóna una interessant diversificació de l'economia.

Per aquests motius, el GOB no ha intervingut en el tema de la transformació de les cases. El GOB no ha denunciat res en aquest cas. Però en veure les contradiccions entre les versions dels tècnics i les valoracions polítiques i socials que s'estaven fent, hem volgut assabentar-nos de primera mà.

La polèmica de Torralbenc no ha sorgit perquè s'estiguin arranjant unes cases al camp, ni perquè es vulgui fer una activitat turística complementària, ni per "proteccionisme extrem", ni per "el no a todo". Ha sortit perquè s'han saltat diverses normes que semblen ben lògiques, s'han fet obres sense llicència i les autoritats han estat part activa.

Els responsables municipals han ignorat les advertències dels informes tècnics i jurídics i el Consell Insular ha impedit que els inspectors urbanístics inspeccionessin.

Gairebé tothom estarà d'acord que no és normal que s'hagi d'estar sis anys tramitant un agroturisme, com han hagut d'estar altres inversors a Menorca per iniciatives semblants a aquesta. Però tampoc no és de rebut que les pròpies autoritats animin i encobreixin les il·legalitats. Aquest camí ja sabem on porta al cap d'un temps. Dels 300 imputats actualment per corrupció a Espanya, 100 són illencs.

Un dels problemes que reflecteixen els informes és que les obres que s'han fet als casats incompleixen les normes dels edificis d'interès arquitectònic i etnològic. Posar condicions a les transformacions que es puguin fer sobre edificis destacats sembla bastant lògic.
Però la part més difícil de solucionar és que s'han fet una sèrie d'obres noves sense llicència. Això impedia després el veredicte favorable de la Comissió de Medi Ambient, perquè afectaven a zones ANEI i de Xarxa Natura 2000. La "solució" ha estat treure les obres dels expedients. Si no existeixen sobre el paper, es poden fer informes favorables.
Per clarificar les coses, val a dir que la protecció dels edificis d'interès la dóna el Pla General de cada municipi. Que les zones ANEI es van declarar en 1991 (el PTI és de 2003, 12 anys després) i que la Xarxa Natura 2000 prové de dues Directives europees.

La capacitat inversora que hi havia a Torralbenc hauria permès fer les coses bé, sense haver de vulnerar les normatives vigents. Segurament que així s'hauria convertit en un exemple d'intervenció d'activitat turística complementària al camp de Menorca. Dissortadament, sembla que s'ha recuperat la vella tradició de fer obres sense llicència, però amb permís.