Els talaiòtics rallaven en menorquí

Si demà algú els diu que el grup del PP al Consell Insular o al Parlament de les Illes Balears ha presentat una proposició no de llei en aquests termes, no fa falta que es mirin el calendari per por que no sigui el dia d'enganar, ni que es pessiguin la pell per assegurar-se que no somien. Aquest extrem, per molt estrafolari que els sembli, és més que una possibilitat. De fet, ja ha succeït: el text de més amunt pertany a una proposició no de llei del grup parlamentari del PP a les Corts Valencianes, signada pel diputat Jorge Bellver Casaña, presentada fa poc més d'una setmana. L'únic que he fet per encapçalar aquest article ha estat substituir "valencians" per "menorquins", i "ibèric" per "talaiòtic". Bé, també he corregit les faltes d'ortografia, perquè el senyor Bellver no aprovaria un examen de valencià del nivell A1. Idò, si aquest disbarat ha passat a València, on governa el PP, per què no hauria de succeir a Menorca o a Palma, on governa el mateix partit? Què tenen els populars menorquins que els faci diferents dels seus germans valencians? O dels aragonesos, tan panxacontents amb el seu lapao...

La proposició del diputat Bellver és tan bèstia que sembla inventada pel seu pitjor enemic. Des de la primera línia fins la darrera no té pèrdua. Ho poden comprovar vostès mateixos llegint el text íntegre, que hem conegut gràcies a Vilaweb (http://bit.ly/valencia-iber). Entremig d'uns arguments delirants, més propis d'un monòleg d'en Gila que d'una iniciativa parlamentària, a la fi trobam el bo d'os de la proposta, a les últimes línies de la primera pàgina: "Els valencians tenim tot el dret del món a denominar-la i regular-la com considerem convenient". Ara hi som! La fi justifica els mitjans, encara que la veritat mori pel camí. I al final, la perla: demanen que la Real Acadèmia Espanyola reconegui el valencià com a llengua, que vindria a ser com demanar el descompte de resident a l'ajuntament de Nova York. O és que Manhattan no és una illa?

Per què ho fan, açò? No veuen que fan el ridícul? Tal vegada sigui una malaltia liberal... El filòsof Herbert Marcuse va escriure que "baix un sistema de drets i llibertats ciutadanes garantides constitucionalment, les concepcions divergents són tolerades sempre que no comportin l'ús de la violència". I açò està molt bé, diu Marcuse, però avisa que la tolerància mal entesa pot degenerar fins al punt que l'opinió estúpida sigui tractada amb el mateix respecte que la intel·ligent, el desinformat pugui xerrar tant com l'informat, la propaganda es confongui amb l'educació, i la veritat amb la falsedat. I açò, és clar, ja no és tolerància. Alerta, adverteix el filòsof, quan amb l'argument "democràtic" es justifica que ningú està en possessió de tota la veritat ni pot definir plenament allò que és encertat i allò que és erroni: la passa següent serà considerar que totes les opinions en disputa han de ser sotmeses al poble, i que aquest pot escollir lliurement el que vulgui. No és açò el que defensa el diputat Bellver quan diu que tot el que ha exposat "és el fidel reflex del pensament i del sentiment de la immensa majoria del poble valencià"?

Però ara que hi pens, segurament dec ser jo qui està equivocat, perquè el PP té majoria absoluta, i tanta gent no es pot equivocar. Així és que retir tot el que he dit, i ho canvii per una proclama: menorquins, unim-nos! Afirmem tots a l'una que els talaiòtics rallaven en menorquí! Diguem-ho tots junts, alt i clar, i serà veritat! Perquè a un poble tan valent i amb una llengua tan antiga, qui s'atreviria a negar-li la Declaració de Patrimoni de la Humanitat?