Va néixer un TIL

Els darrers dies hem gaudit d'una "til·la" d'escrits, tècnics i pedagògics, de la feina duta a terme per la FAPMA (més de 4.000 signatures), de les opinions dels nostres escriptors i columnistes, els que defensen la cultura, la llengua i el patrimoni i ens hem preocupat -amb impuls- escoltant que el fracàs escolar és fruit de la immersió lingüística. Des d'ahir, l'autoritat disposa del Projecte de Tractament de Llengües que el Decret manava, un document mancat del necessari consens i del temps de reflexió oportú per part dels equips docents. Açò sí, ens han brindat l'oportunitat de votar-lo, però en clau política, travessant la tancadura que tria entre estar a favor o en contra de l'únic projecte que el centre és capaç d'oferir amb els mitjans que disposa. Així, el titular podria dir: "el 90% aprova que Plàstica i Educació Física s'imparteixin en anglès i castellà respectivament" i -francament- no ve al cas, almenys el meu.

En la conversa ciutadana, entenem l'ensenyament de les llengües com el corriol de l'educació cívica, de l'amor per a la convivència, la que ens uneix i enriqueix, la que ens permet construir una societat més democràtica i respectuosa amb la diversitat. Sabem que la competència lingüística assolida en castellà no és inferior a la catalana. Com molts, ens agradaria el domini d'una tercera llengua i, com molts més, preferim que aquesta quedi sotmesa a la possibilitat d'una millor cobertura, després d'haver garantit d'altres prioritats, com el suport a l'alumnat amb necessitats específiques (NESE que en molts centres supera el 30%), la massificació a les aules, alumnes amb problemes de salut, servei d'orientació, etc...

El setembre tindrem un TIL que, possiblement, xerrarà "spanglish", aquella varietat dialèctica comparable al baléà. Mentrestant, el català, requerirà l'eslògan de la seva primera campanya per fomentar-ne l'ús i el saber social: "és cosa de tots". Tornem a l'any 1982.