Ens vam trobar el pintor a la cantonada formada pel carrer Provença i el Passeig de Gràcia. Ens dirigíem a la presentació a Barcelona d'"El primer home", la novel·la pòstuma d'Albert Camus, que l'any 1994 acabava de publicar Éditions Gallimard i que havia traslladat el traductor Ramon Lladó al català per a l'editorial Empúries / Tusquets. Com que encara mesuràvem el temps a la manera menorquina havíem arribat amb antelació i teníem una estona abans que comencés la presentació del llibre a la sala d'actes de la Universitat Pompeu Fabra. La vam aprofitar per anar a prendre una cervesa a un bar de l'esquerre de l'Eixample. L'arquitecte i artista plàstic Uwe Geest preparava una exposició a la galeria Maragall i, com que sabia que per Nadal anàvem a passar uns dies a Menorca, ens va donar un plànol que devia fer una sisena part d'un full holandès. Al fullet hi havia dibuixat a llapis el cap menorquí de Favàritx i part de la costa nord-est. Amb el mateix grafit havia marcat amb una línia de fletxes la zona concreta on havíem d'anar a cercar l'arena. Per completar les dades exactes, havia afegit una mostra d'arena dins una bosseta de plàstic transparent que havia aferrat curosament al cantó dret inferior del petit full d'Holanda. L'arena era especial com ho són totes les arenes de totes les platges del món.
Tenia granets negres, d'altres de blancs i qualcuns, fins i tot, d'un verd maragda apagat. I és que el pintor alemany feia servir llavors arena que mesclava amb la pintura acrílica per pintar els seus lluminosos i vitalistes quadres. Una altra característica de l'estil pictòric del germànic, que ralla un català acurat, era la fixació del temps de l'autor mitjançant els dos dígits temporals personals escrits a la tela. Amb el plànol ens havia de ser fàcil trobar el lloc exacte i recollir la matèria que ens permetria, com ho hauria dit Italo Calvino, tocar l'estructura silícia de l'existència. Ens vam acomiadar del pintor i vam anar a la presentació amb el plànol d'aquella part nòrdica i insular del món. La sala de la Pompeu Fabra era del tot plena. Vam haver de seure a les llotges del primer pis. Allà també hi havia el traductor. Érem veïns d'escala, porta per porta, i ens va confessar que estava dolgut perquè l'editorial no l'havia convidat a participar en la presentació. Tampoc no havien convidat la traductora al castellà, però hi havia prou gent a la taula: el professor eivissenc i coordinador de l'acte Antoni Marí, Catherine Camus, Florence Malraux i Jorge Semprún. "Publiquem avui "El primer home". Es tracta de l'obra en la qual treballava Albert Camus en el moment de la seva mort. El manuscrit va ser trobat a la seva cartera, el 4 de gener de 1960". Arena i sang. Des del punt de vista de la dialectologia, Menorca és considerada una àrea tardana o àrea que ha estat objecte d'una conquesta i colonització o d'un repoblament. En l'àmbit català tenen la condició d'àrees posteriors les Balears, el País Valencià i l'Alguer. D'aquesta manera, en dites zones es diu "arena", enfront del català oriental "sorra". Arena -o sorra- és un conjunt de partícules de pedra molt petites, produïdes per disgregació de les roques. També es diu "arena" a la part central d'un amfiteatre on actuaven els gladiadors. Sang i arena. La filla de l'escriptor va deixar la signatura al fragment del full holandès. Quan li vam demanar per què Albert Camus mai no havia visitat Menorca, Catherine va arronsar les càlides espatlles de papallona. El que impressiona més de "El primer home" és la dedicatòria a la mare de sang menorquina: "A tu, que mai no podràs llegir aquest llibre".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.