12/06/13 0:00
TW
0

L'esport espanyol xerra en català. Tal vegada hauríem de dir que xerra, parla i ralla en els diferents accents que enriqueixen la llengua catalana. El maonès del jugador de bàsquet menorquí Sergi Llull, el santboienc del doble guanyador de l'anell de l'NBA Pau Gasol i del seu germà finalista de Conferència i campió del món i d'Europa amb la selecció Marc; el terrassenc del també campió continental i mundial de futbol Xavi Hernández; el santpedorenc de l'entrenador del millor Barça de la història Josep Guardiola; el barceloní del marit de Shakira, Gerard Piqué; el cerverí del jove campió mundial de motos Marc Márquez; el manacorí del vuit vegades campió de Roland Garros, doble campió de Wimbledon, guanyador de l'Open dels Estats Units i de l'Obert d'Austràlia, vencedor en quatre ocasions de la Copa Davis i medalla d'or als Jos Olímpics de Pequín Rafael Nadal. Handbol, waterpolo, hoquei herba, hoquei sobre patins, vela... són esports dominats quasi en exclusiva per esportistes que rallen en català encara que després es vegin obligats a fer les declaracions públiques i institucionals en castellà. És una altra contradicció d'aquest país presumptament democràtic que recorda altres temps i altres règims polítics del passat com ara el règim comunista soviètic que obligava tots els seus esportistes a expressar-se públicament en rus a pesar de ser lituans, letons o ucraïnesos. La pressió en el cas espanyol ve de tots els cantons. Mitjans de comunicació, govern o d'altres institucions.

Una prova grotesca va ser la protagonitzada per Sergio Ramos, durant una concentració de la selecció espanyola, renyant Gerard Piqué per contestar en català una pregunta en català d'un periodista català. El cas més lacerant va tenir com a víctima el propi Rafael Nadal. El tennista de Manacor, per recordar les instruccions donades pel seu entrenador Toni al vestidor, les havia escrit a les braoneres i va cometre l'error de fer-ho en català; la seva llengua materna! Els atacs que va rebre per part de la premsa esportiva i generalista van ser brutals. Si li va passar al millor esportista espanyol de tots els temps que mai no ha amagat les seves inclinacions espanyolistes, imagina el que els podria passar a la resta d'esportistes catalans sense tant d'estatus si s'expressessin lliurement en català. Per jugar a tennis s'ha de tenir un bon braó. Els tennistes fan servir les braoneres per comprimir el canell i també com a tovalloleta per eixugar-se la suor.

Una braonera era, antigament, la peça de l'armadura que cobria el braó. A la major part de l'àmbit lingüístic català, el braó és la part del braç comprès entre l'espatlla i el colze; en castellà, "muñón". En canvi, a Menorca, braó és la part més prima del braç, immediata a la mà; castellà "muñeca". La paraula prové del germànic "brado", tros de carn. L'esport espanyol ralla en català, però només ho pot fer en privat com si la llengua dels nostres avantpassats estigués afectada per una mena d'halitosi social. Si tingués la capacitat d'unir conceptes arbitraris que té el president del govern balear que, amb la sagacitat que el caracteritza, ha relacionat recentment immersió lingüística i fracàs escolar, afirmaria que rallar en català és sinònim de triomf esportiu a nivell planetari. No ho faré, evidentment. Seria com fer força de braó -"echar un pulso"- amb una mà d'aire. Només brindaré amb un got, vull dir amb un tassó, ple de bon vi negre de Binissalem pels triomfs de l'esportista balear que va camí de ser el millor tennista de la història.