Fantàstics suborns

L'operació es va fer per mitjà d'un dels homes més controvertits de l'època, el banquer mallorquí Joan March, que s'embutxacà cinc milions de dòlars dels 13,5 que pagaren els britànics.

Fins ara els historiadors creien que Franco havia estat prou viu per rebutjar al führer a Hendaya. Ara sabem, però, que els seus consellers van tenir raons espúries per a donar-li el que al cap i la fi va ser un excel·lent consell: no entrar en la Segona Guerra Mundial.

I així, gràcies a Déu, el nostre país no es va aliar amb un dels règims més abjectes de la història de la humanitat i no vàrem ajudar l'Alemanya nazi a allargar la seva inefable derrota, causant més dolor i més morts del tot inútils.

Benvinguts aquells suborns de la pèrfida Albió. No cal ser relativista per adonar-se que gairebé tots els principis i regles tenen les seves excepcions i aquest n'és un gran exemple. Si ja tenim bastants motius per avergonyir-nos de la nostra història al menys no varem caure tan baixos de recolzar a Hitler. Aquella compra de 13,5 milions va ser una de les millors inversions de les que es té notícia.