Sauló

No m'envia la notícia publicada al diari "El País" com a transmissor intermedi de la informació. O també. Ho fa a més per la fotografia que acompanya la comunicació: "que m'ha fet pensar en tu i en ses teves famoses pedraules. Saps que som un devot lector dels teus articles." No conec el poeta que ha rebut el prestigiós premi d'àmbit iberoamericà.
Crec en l'atzar i en l'amistat i em sembla que a vegades aquestes dues potències que mouen l'existència es materialitzen en una imatge que les condensa i que et serveix de guia per a la vida diària. La modèstia d'un home vestit amb una americana que sosté amb la mirada abaixada una petita pissarra trencada amb dues paraules escrites amb un guix blanc: "PALAVRAS como PEDRAS". Una mena d'ofrena cap al lector, igual que el títol d'un dels poemes que reprodueix el diari: "Llavors t'oferesc una altra casa. Les parets tenen la consistència del vers; el sostre, el pes d'una estrofa." Tot plegat, em recorda la situació en la qual estem immersos. Els buldòzers de la dreta divideixen la gent amb l'objectiu de debilitar-la, fragmenten els idiomes per esborrar els seus parlants, esmicolen els seus drets amb l'esperança de treure tota casta d'esperança dels seus caps. Esfondren les cases perquè ningú no pugui viure entre les seves antany sòlides parets. Piconen les pedres fins convertir la vida que va esdevenir dins les cases durant centenars de generacions, en milions de grans d'arena o partícules de sauló. Per sort, hi ha poetes que fan la tasca inversa. Fan paraules com pedres i ajunten els murs amb morter fet de calç, arena o sauló. De les paraules en fan pedres i, de les pedres, en fan cases. A Menorca, el "sauló" és el serradís dels cantons o pedres de construcció. La paraula prové del llatí "sabulone", derivat de "sabulum", arena.