Els mercaders de la mar

Un dia anava pel carrer i una al·lota, que deu tenir nou o deu anys me va cridar: " Toni...Toni... Vostè que no és aquell que escriu al diari "Menorca"?". "De vegades quan tenc temps, hi faig qualque col·laboració, però és cosa senzilla, recopilada o composta d'un o altre llibre". "Sap que és, que el meu avi no en sap de llegir i un dia vostè escrivia coses de segadors, jo li vaig llegir i ell me va dir: "Tot açò, és ben cert, perquè jo ho he fet moltes vegades. Quan surti un escrit d'aquest home me l'has de llegir, perquè me fa recordar quan jo era missatge".

Les naus de les Pitiüses, un poc avui un poc demà, s'anaven modernitzant i estenien el seu comerç en tot el nord africà, el llevant Ibèric i el migjorn de la Gàl·lia. Pel que fa a Mallorca, tan vesina com n'és, el comerç era molt freqüent i prou intens, amb les nostres poblacions litorals, les quals llavors es cuidarien d'introduir als poblats Talaiòtics de d'interior, com ens ho demostren les troballes, a terres endins, de productes ebusitans com són els collars de pasta de vidre; per citar un cas només, sortits a terres de Porreres, de Sant Llorenç, etc.

Sembla que hauria estat natural, que els mercaders s'haguessin establert a la Balear Major. Idò no ! Es trobaven millor ocupant els illots propers a les costes, on hi tenien els dipòsits generals de les mercaderies. Recordem-ne un grapat: Na Galera, davant Ca'n Pastilla, s'Illot d'en Sales, a Portals Nous, i sobretot Na Guàrdies, a l'entrada del port de la Colònia de Sant Jordi, on hi veuen encara graners, sitges (a Menorca els deien sitjots de moro). Però açò de moro res. Eren dipòsits prehistòrics, on es guardaven els queviures. Jo mateix n'he descoberts; llaurant terres prop de talaies o antigots. Les talaies, avui plenes de pedreny, eren fortificacions de defensa o sigui que foren construïts primer que les talaies, d'aquí el ve el nom d'antigot. A les excavacions, es troben sepultures excavades a la penya de marès. Aquests punts, de l'arqueologia, són els més indicats per fer-hi excavacions. D'uns anys ençà s'ha fet molta feina sobre aquest tema.

Tornant als mercaders de la mar, hem d'esmentar l'antic i prehistòric "Port de Sant Jordi", per les moltes naus que trobem enfonsades en aquell entorn, les quals ens revelen la importància del nucli humà de població indígena, a terra ferma, que els romans ocuparien segles més tard i l'augmentarien prest fet, i que pot ser sigui una de les dues ciutats llatines; Tucis o Guium que encara manca per localitzar.

Ara trobem una nota a peu de pàgina. Que no la podem deixar de banda, perquè en aquests articles que he recopilat i compost en bona part, ja venen de excavacions i suposicions d'uns altres que sabem més que un servidor. Per exemple, hem d'agrair a la constància de Damià Cerdà i Juan el coneixement dels nombrosos jaciments submarins així com també dels poblats murallats indígenes, que es troben ubicats en les proximitats de la Colònia de Sant Jordi.

LA COLÒNIA DE SANT JORDI.

En un treball retolat baix el títol, que he posat per subtítol. Una important zona portuària de la antiguitat publicat a Ciutat l'any 1979 per l'arqueòleg, ens descriu una sinopsi de les principals troballes ceràmiques ebusitanes així com romanes i d'altres civilitzacions, fins a 200 variants de naus es calcula que varen atracar en aquesta colònia. L'autor d'aquest treball el va completar amb les principals estacions indígenes del seu entorn: Sa Corrotja, es poblats dels Antogots, Es Mitjà Gran, Sa Cova de Na Fonda, i Sa Cova des Forns.

Però també l'estrella d'Ebussus havia d'eclipsar-se. Es llei de vida. Les llargues i penoses guerres dels romans contra el món fenici afectaren també el nostre petit món balear. La conquesta de Mallorca pels romans, esdevingué l'any 123 a. C., però ja abans, entre el 202 i el 146 a. C., les Pitiüses obtingueren un tracte de preferència de part dels romans, qui la declararen ciutat confederada, com ho fou la nostra Bócchoris, però més tard. Açò fou fruit de l'astúcia i de l'experiència dels llatins, que preferiren fer aquest tracte "d'amistat" amb els ebusitans, a perdre vides humanes i temps. Escipió no conseguí retre-la per les armes, expugnant la capital púnica, que tan forta personalitat havia assolit i es trobava ben defensada.

Després del 123 a. C. Començà la romanització del nostre país. Els tres mil romans, veterans de les guerres hispàniques, s'establiren a la nostra terra, duent un tren de vida igual al del lloc de la seva procedència, a les novelles urbs illenques. Prest les llances es convertiren en podadores i les naus bèl·liques es tornaren embarcacions comercials, que anaven i venien constantment estibades d'aquelles mercaderies, que precisaven els nous vesins. En aquesta època, els mercaders de la mar, que es pogueren infiltrar amb els romans, alguns feren molts de doblers, però altres hi deixaren la pell dels diumenges i la dels dies feiners, perquè a la mar, sempre hi havia els mateixos perills; temporals, ara s'hi havia afegit la pirateria, per tant moltes naus i homes anaven a parar al fons de la mar.
No cal pensar en naus balears, en aquelles saons, sinó en embarcacions romanes, perquè és bo de comprendre que els llatins monopolitzaren tot el comerç i la indústria. Passant els anys, com més vil·les i més nuclis urbans es fundaven, més vitualles i més coses necessitaven dels ports d'ultramar. Durant els segles I, II i III proliferen els navilis, per abastir el mercat interior, que van i vénen de la metròpoli o de la regió fortament industrialitzada de Bizacene, Handumetrum o Leptys, a la banda de l'antiga Cartago.
Però no tot era anar vent en popa sempre. En les trajectòries marítimes, moltes d'aquestes naus sucumbirien, unes en alta mar i altres ran de les nostres costes, com ja he dit. Carregades com anaven, quedant així un testimoni eloqüent del que portaven i del que se'n duien. Al port de Manacor, per exemple, a la mateixa Colònia de Sant Jordi i a moltes altres bandes, es troben encara carregades de ceràmiques comunes o fines, terres sigil·lades i altres productes, que ens parlen de l'intens comerç de les nostres gents balears romanitzades.

En el proper article, donaré per acabat aquest tema, de l'antiga història de la mar. El d'avui el voldria dedicar a la gent de la nostra mar de Menorca en general, però de forma especial a aquells homes, que pels seus anys i les seves vivències saben moltes més coses de la mar que un servidor.