Baixamar

Baixamar, en oceanografia, vol dir l'altura mínima de la marea en un dia qualsevol. Baixamar, emprat sempre sense l'article, és també, en paraules de Francesc de Borja Moll, "la vorera del moll o port de Ciutadella. Compost de baixa i mar. És probable que sigui una expressió marinera, formada per contraposició a 'alta mar'. Així com alta mar significa la part de mar allunyada de la vorera, és lògic que 'baixa mar' signifiqui la part immediata a la terra. Del llenguatge marinerenc deu haver passat el mot al llenguatge dels terrassans, per als quals l'adjectiu baix era, en aquest cas, molt expressiu perquè tot el nucli urbà de Ciutadella està enlairat damunt una altiplanície, i les cases de la vorera del Moll (o sia, Baixamar) estan, naturalment, molt més baixes que la resta de la ciutat. És curiós observar l'homonímia entre baixamar (= cast. baja mar) i baixa mà (= cast. baja mano). Hi ha l'expressió "esser un homo de baixa mà", que equival a esser groller (cf. baixamaner, son derivat) i que en la pronúncia i en l'esperit dels ciutadellencs equival a esser de Baixamar". Baixamar és una expressió ben viva a Ciutadella i, m'atreviria a dir, a tota Menorca amb aquest mateix sentit. No sé si l'origen de la connotació occidental s'ha anat imposant per tota l'Illa i baixamar signifiqui a tots els ports de Menorca la vorera del moll. Un altre Francesc, aquest de llinatge Camps, fa servir el terme amb la mateixa implicació referint-se al port de Maó. A "Recordances de sa meva vida maonesa", inclòs a l'imprescindible "Mites i records", el metge migjorner escriu: "Jo li deia en Pistatxa. Perquè una vegada, sa primera que vaig rallar amb ell, va venir en es magatzem del senyor Femenies, a baixamar, a cercar pega i filàrsegues per uns calafats, i mentre mestre Ramon el despatxava, me va contar que, aquells dies, esperava barca que el prengués de nostramo, contramestre... o de criat de cuiner; i per açò, ell, just llavors, havia anat a despedir-se de la Beata Catalina Thomàs a Alfavaret, era entrat a l'hort d'un amic i havia replegat un pessic de pistatxes que, engolosit, se pipava." L'any 1981 i l'any 1982, es van publicar dos petits llibrets d'unes interessants "Conversaciones de Baixa Mar" obra, tots dos, de Ramón Cavaller Triay. És una llàstima que estiguin escrits es castellà, perquè es perd part de la riquesa lingüística marinera de principi de segle passat que, traduïda a una llengua que no feien servir els pescadors i mariners de l'època, ens resta molta part del seu sabor original. De totes maneres, vaig xalar quan vaig llegir aquestes converses de baixamar i continuu xalant ara que he tornat a fullejar els dos llibrets. L'autor és molt escrupolós amb els detalls i sap dibuixar els personatges i les accions que va descrivint: "Las comidas, en la carrera de América, consistían: Desayuno, un plato de café negro con galletas duras (las ponían sobre la rodilla y de un puñetazo las rompían para hacer sopas). La primera colada del café era para el Capitán. Para la comida: sopa de carne salada y patatas hervidas. Cena: judías secas y bacalao frito o sardinas. Todas las comidas sin vino. Si durante la travesía los marineros cobraban algún pescado, mero, dorada, etc., les premiaban con un porrón de vino tinto. Los marineros iban vestidos con pantalones de velludo y garibaldina de lana de colores oscuros (costaban tres pesetas). La ropa interior de franela amarilla. Faja azul marino. Gorra. Y siempre iban descalzos".