Els joves avui. I... demà?

Jocs, cants, activitats manuals, trobades d'un dia o d'un cap de setmana, la festa dels reis mags, el campament d'estiu... Aquestes, i moltes d'altres, són les activitats que pretenen aconseguir els objectius proposats essent-ne un punt de referència.

Reconeixem que els joves, en la fragmentarietat de la vida d'avui, recerquen llocs de pertinença més que llocs de participació; llocs on trobar-se, on viure l'intercanvi, on sentir-se protagonistes en el joc de les relacions humanes significatives. En aquest panorama, les organitzacions clàssiques de representació i de pertinença apareixen distants d'ells. Són elements d'un passat fascinant i respectable, però no aptes per a respondre a les necessitats dels "nous joves". Front una societat que cada vegada viu més la soledat i es dirigeix cap a l' individualisme, les organitzacions són cridades no tant a reagrupar persones aconseguint un únic subjecte col·lectiu sinó a fugir de la soledat, a trobar espais per acollir noves modalitats i llenguatges sense proposar grans projectes predefinits. Fer parlar i ajudar els joves entorn del que viuen i somien és l'intent que anima les activitats del club en les seves seccions.

Crear junts un vocabulari significatiu de paraules i de valors i construir, a través d'experiències i temptatives, nous projectes col·lectius a favor del bé comú, és la petició que en aquest moment llancen els joves a les institucions, a la societat, a l'Església.

El sentit de responsabilitat és avui afeblit per la precarietat i la flexibilitat del treball i de quasi totes les institucions. Açò condueix els joves (i també els adults) a viure no poques vegades amb lleugeresa, discontinuïtat i superficialitat. A més, la brevetat de la vida compromet fins i tot la manera de ser, el que perjudica la construcció de valors com la fidelitat, la lleialtat, la solidaritat i, en general, la manera de viure les relacions i les experiències.

La crisi econòmica roba en part el futur dels joves. Els deixa sense somnis, sense projectes, sense esperances. Cosa que es respira en els ambients, en el treball entès com a prestació i guany, en la corrupció de l'amor, en el sentir-se bé al marge d'un món d'eficiència i d'imatge. Els adults són en part causa d'aquesta manca d'esperança perquè, sobretot, no reconeixen els joves degudament i no els conviden a participar.

Ens convé repensar la nostra relació amb el món juvenil. Avui, els pares són transformats en amics; a les famílies s'eviten els conflictes; començant per elles, el concepte d'autoritat ha perdut contingut no tant com a presència jeràrquica que dóna regles i ordres, sinó com l'esperança d'açò que fa créixer. Si els pares no són ells mateixos un exemple, com tindran autoritat per corregir els fills? La qüestió educativa no es refereix tant a l'exercici d'un rol, sinó que demana la qualitat i la consistència de la vida dels adults.

Les noves generacions abunden en recursos, no segueixen utopies, valoren els adults que es comprometen i tenen necessitat de reconeixement social per a sentir-se creadores i orgulloses de la seva pròpia vocació. Sols així el futur es pot iniciar. Ho confirma el missatge del Papa adreçat a favor de la jornada mundial de la pau: "Saber escoltar i valorar el món juvenil és un deure primordial de tota societat".

Per a més informació sobre el club d'infants, adolescents i joves de St. Esteve, dirigir-se a Quim Lluch, tel. 617205830.