Fets quotidians

Sobradament preparats

Àngels Andreu10/05/13 0:00

Un conegut empresari menorquí m'explicava que havia dut a terme una convocatòria laboral i que estava escandalitzat per l'actitud dels candidats. Enfocava que, ni els currículums ni les entrevistes, es corresponien amb l'enginy de la famosa generació dels JAPS (Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados), de la que tothom ralla darrerament. Les proves i qüestionaris van donar bons resultats. Un llicenciat en qüestió, amb màster inclòs, havia redactat la seva presentació en varis fulls replets de cursos, d'especialitzacions i d'errades ortogràfiques. Notava a faltar la dignitat d'haver-se molestat en passar el corrector ortogràfic. En general, alabava la seva preparació, però remarcava que en els minuts d'audiència posteriors als exàmens s'havia produït una insultant confiança amb sí mateixos, quan més d'un ja li presentava un pla de direcció de "dalt de tot" sense conèixer el propi treball de l'empresa.

Vaig resoldre l'anècdota amb la ràpida sentència de que em produeixen "enveja sana", aquella expressió que diem per admirar els coneixements que té una altra persona, sempre sense desitjar-li cap mal, a la vegada que reconeixia que una mica de senzillesa és necessàriament a l'abast de tothom. Hores més tard, raonava la campanya publicitària dels Renault Clio -anys noranta- i els greuges que pot suposar al·ludir i etiquetar l'atur juvenil actual amb la terminologia "sobradament". Recordeu aquell Clio Wiliams, model JASP que feia referència a un estil de vida culte i emprenedora? El patró va sorgir fa una vintena d'anys, després del R-5 de tota la vida, cotxe molt instruït i amb temps per anar de festa, que va acabar descafeïnat per la competència del sector i la pròpia marca.

Estimat jove, si vols destacar, no et ceguis amb el distintiu del coeficient intel·lectual. Tot i que és una emprempta molt valuosa, caldrà traslladar en la primera impressió la teva modèstia, l'esperit de la senzillesa i la humilitat. Creuràs que la intel·ligència emocional no és la qüestió que t'afecta, que ni té cap interès en particular, però marcarà l'intermediari asèptic que sempre viurà entre el teu caràcter i la personalitat que hauràs traslladat al paper imprès.

Pareix que en tots els àmbits, de "sobradament" n'anem farts.