Trampes i travetes del Decret de trilingüisme (I)

Fins ara l'escola assegura que tots els alumnes surtin competents en els dos idiomes oficials, que és la finalitat a què aspira l'educació del país. Amb la immersió lingüística a Primària i el català com a llengua predominant a Secundària, s'acompleix amb èxit l'objectiu. El decret TIL suplirà l'actual decret de mínims que indicava que almenys el 50% del currículum s'ha de fer en català. Per quines raons aquest canvi? En l'exposició de motius del decret TIL es dóna per fet que la llengua catalana i castellana es troben en les mateixes condicions, es parla d'igualtat i se sobreentén que el català ja està normalitzat. També es fa referència a les sentències del tribunals espanyols sobre les llengües a l'educació. Tot plegat es traça un camí de canvi en la política lingüística a l'àmbit educatiu, com ja s'ha fet en altres àmbits de la vida pública. Tanmateix ni el català està normalitzat (sembla una broma afirmar el contrari com fa el conseller d'Educació), ni hi ha igualtat de condicions entre les dues llengües ni el Tribunal Constitucional han desbancat la immersió lingüística en català. Els tribunals tampoc no han dit que el català i el castellà s'han d'igualar en el percentatge com a llengües vehiculars. El tribunal Constitucional en les sentències 84/1986, 195/1989, 19/1990 i 337/1994, així com les polítiques emanades de la carta Europea de les Llengües, avalen la immersió lingüística en la llengua pròpia. Les sentències dictades pel Tribunal Superior indiquen que el castellà ha de ser també llengua vehicular, cosa que a les Balears ja ho és. El decret TIL del govern Bauzá no se sustenta per tant en sentències ni en resultats ni en criteris pedagògics. Els motius vertaders són de caràcter ideològic. Aquests governs conservadors d'aquí i de Madrid no poden tolerar que la nostra llengua autòctona sigui l'habitual, la preponderant, la principal, la més vehicular que la llengua de l'estat dins les aules. Per açò volen espanyolitzar els alumnes catalans, perquè consideren que tal com som, parlant català i tenint altres referents, amb una altra cultura diferent de la seva, no som espanyols, o no ho som prou!

El decret TIL fa una mirada esbiaixada de la realitat perquè la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears, tal com indica l'Estatut, no hi té cap consideració. Només hi té la consideració com a llengua oficial, com ho és també la llengua castellana, de manera que les igualen en el tractament curricular, i d'aquí se'n deriva tota la tampa. Però la llengua castellana no és llengua pròpia, perquè una llengua pròpia és l'assentada històricament en un territori. Però temps al temps, no hi falta res perquè el PP pitgi perquè el castellà també es consideri llengua pròpia de les Illes Balears, com ja prediquen alguns dels seus mandataris, i llavors ja no hi tindran més entrebancs.

Aquesta és la línia actual que pren el Tribunal Constitucional en la darrera sentència del 2010: prescindeix de la consideració de llengua pròpia del català i en fa una lectura completament nova del que havia fet abans, una lectura conservadora, més polititzada, recentralitzadora i uniformitzadora. Diria que són sentències contra qui som. D'altra banda, el TIL també ignora la realitat sociolingüística de Catalunya i Balears, on només una minoria (però molt minoria) ha reclamat el dret de l'ensenyament en castellà. No és que es negui aquest dret, sinó que s'empra com a palanca per canviar tot el sistema i així perjudicar la immensa majoria dels pares que ja han optat per l'ensenyament en la llengua pròpia, en un clar exercici de seny, perquè hi veuen més garanties i cap inconvenient ni perill per cap de les dues llengües, sinó tot el contrari, avantatges.
L'ensenyament de les llengües respon a la condició de la doble oficialitat del català i del castellà. En canvi l'ensenyament en la llengua es fonamenta en la condició de llengua pròpia, de la llengua autòctona, que només és una. Tots els països regulen l'ensenyament en la llengua del país, cosa que resulta gairebé tautològica. L'ensenyament d'una llengua estrangera és una opció educativa que adopten la majoria de les escoles i que respon al seu interès de llengua útil per al món laboral, com és l'anglès actualment com a llengua franca d'ús internacional. Però una altra qüestió ben a part és la decisió d'usar en algunes matèries curriculars altres llengües diferents a l'autòctona per vehicular els continguts escolars. El tractament integrat de llengües és una metodologia didàctica molt eficient per aprendre idiomes en l'àmbit escolar. Aquest és l'enfocament que fan diversos programes que porten a terme molts centres (el conveni amb el British Council a Primària, les Seccions Europees a Secundària). Aquestes decisions es prenen per reforçar l'aprenentatge segons els resultats obtinguts. Cada centre té la seva idiosincràsia i l'alumnat de cada centre pot ser ben diferent en la seva composició sociolingüística. En alguns se necessita reforçar el castellà perquè és ubicat en una zona de gran vitalitat lingüística de la llengua autòctona. D'altres necessitaran reforçar el català per les raons contràries. El que és segur ara per ara és que allò que cal reforçar és més el català que el castellà en la majoria de les situacions. Tots els nostres alumnes dominen força bé el castellà, en canvi tenim molts alumnes, cada vegada més, que no dominen prou bé el català, tal com indiquen els resultats. I aquest és el criteri que hauria de regir la política educativa. Pel que fa a l'anglès, el seu reforç pot venir de moltes maneres, especialment metodològiques, de ràtios d'alumnes per aula, de formació docent, etc. Però no pot ser que sigui l'excusa per arraconar la llengua catalana.