Rallar clar

S'ha transformat l'antic "políticament correcte" que feia referència al "saber estar", pel veritable "saber dir". Pareix que pots arribar més lluny si pronuncies un conjunt d'enginys semàntics i eufemismes que pretenen canviar la percepció de les persones. N'hi ha de tot color i per a tots els gustos: desacceleració econòmica, estancament del sistema, creixement negatiu, elasticitat de l'administració, eliminació de redundàncies i duplicitats, redistribució del treball, racionalització d'esforços, optimitzar el capital humà, rendibilitzar la producció, flexibilitzar plantilles, realiniar posicions, ajust per compensar el desfasament... Sempre queda bé anar al perruquer i maquillar-se davant l'opinió pública: l'oportunisme nom pragmatisme, millor nouvingut que emigrant, economia de mercat que capitalisme, deserció escolar que l'expulsió del sistema educatiu, mobilitat exterior per fuga d'universitaris, la fina taxa en lloc del dur impost, ... i ho has d'acceptar, açò si, embolicat de qualque brot verd o revelació de la data aproximada de l'acabament de la crisi. Es lògic que el món quotidià respongui críticament davant d'aquestes locucions, vestides d'estratègies comunicatives que cruixen.

La pràctica coincideix amb el moment àlgid de les eines tecnològiques, on Internet i les xarxes socials introdueixen a l'instant diferents opinions i realitats. L'ús del llenguatge polític acaba per traslladar-nos estranyes sensacions i la pregunta que ens roda pel cap és la següent: Fan servir els governants les altres eines de la gestió de la mateixa manera que utilitzen el do de fer-se entendre?. Cada dia agraïm més les paraules d'anar per casa.