No tenc gens clar quin futur li espera al meu germà petit en un país on sis de cada deu joves estan sense feina. Ell vol estudiar, hi posarà moltes ganes i segurament aconseguirà el seu objectiu, però el meu dubte és saber què li espera després. L'economia ens dóna cada dia una bufetada, i de tantes que n'hem rebut sembla que ja no reaccionam. I el més trist és que qui no reacciona és qui pot fer alguna cosa per canviar aquesta situació. Cada vegada que coneixem una nova dada, els polítics aprofiten per tirar-se els trastos pel cap, per atacar amb el "i tu més" i donar la culpa a altres.
Si una dada com la de sis milions d'aturats, un 60 per cent d'atur juvenil i centenars de milers de cases on no entra cap euro no els fa reaccionar, per mi ja poden plegar tots. Aquells qui segueixen aplicant una recepta que s'ha vist que no funciona i empitjora la situació. Aquells qui esperen aquests dies fregant-se les mans sabent que podran deixar anar la llengua criticant. Aquells qui miren cap a una altra banda i treuen altres debats menys urgents.
Si en una situació així no són capaços de deixar els carnets de partit a casa i posar-se a treballar conjuntament, hauré perdut la poca fe que em queda en la política. Una excel·lent periodista em deia ahir que el problema és que els polítics no saben què és estar a l'atur, o que els seus familiars depenguin de la caritat per viure. Idò que s'esforcin en saber-ho, perquè si algun euro del sou que els pagam estaria justificat seria el que serviria per a què dediquessin el seu temps a cercar acords, fórmules i solucions a una situació dramàtica.
Que es treguin la corbata i l'americana, es tanquin tots junts a una estança, tal qual un conclave papal, i no surtin fins a estar d'acord i posar remei a una situació, de la que sortirem junts, o no en sortirem.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.