Espases de Damocles (al voltant del Dia de les Balears)

1. L'ofegament econòmic.-L'Estat espanyol sempre ha practicat l'ofegament econòmic contra les illes Balears. Quan les tropes borbòniques envaïren les Pitiüses, el primer que varen fer va ser carregar-se el govern local –la Universitat d'Eivissa- i incautar-nos les salines. Llavors, no cal dir-ho, les salines constituïen la primera font de riquesa de les Illes Pitiüses. Des de principis del segle XVIII fins ara, quan a Eivissa i Formentera, i a la resta de les Balears, hi ha hagut temps de bonança, l'Estat se n'ha aprofitat al màxim. I, en temps de vaques magres, s'ha desentès completament de nosaltres. Actualment, les Illes Balears són el país amb un decalatge fiscal amb l'Estat més desfavorable. No hi ha cap altra comunitat dita autònoma que presenti una diferència més gran entre allò que paga a l'Estat per habitant i any, i allò que en rep en forma d'inversions. En els últims dos anys, no s'ha fet cap ni un avanç en el Règim Especial per a les Balears (REB), ni s'ha plantejat, per part del govern ultrasubmís que patim, cap tipus de millora en el finançament autonòmic. L'Estat espanyol actua dalt les Balears com una plaga de processionària dalt una pineda: potser no se la carrega del tot, però la deixa secarranya, empobrida i sense energia. Espanya draculitza el nostre país i només algun tipus de perversió sexual podria explicar que n'hi hagi que encara hi passin gust.

2. Escac a la petita i mitjana empresa.-Aquell partit que, si governava, baixaria els impostos i es desvetllaria per les petites i mitjanes empreses, aquell govern que havia de donar suport als emprenedors, ha decretat tantes mesures en contra de l'economia productiva que, en dos anys, ja supera decididament el rècord. Qui volia baixar impostos n'ha pujat a la més mínima ocasió. Correlativament a l'augment d'impostos, s'han retallat els suports a les empreses i als emprenedors, en una combinació fatal per al progrés de l'economia productiva. Pujar impostos i augmentar la inversió pública per reactivar l'economia seria, diguem-ne, una política d'esquerres. Retallar la inversió pública i baixar impostos seria una política de dretes. Pujar impostos i retallar la inversió és una política suïcida per a qualsevol economia. Aquí tenim, en definitiva, la política econòmica del PP. Em costa d'imaginar com serà la societat de les Illes Balears quan governs desastrosos com el que patim hagin aconseguit liquidar un gruix destacable de petites i mitjanes empreses (com ja ha ocorregut, però encara no li veim l'aturador).

3. Recentralització.- A l'Estat espanyol s'està produint un procés de recentralització política que resulta fatal per a les Illes Balears, des de totes les perspectives i en tots els camps (econòmic, cultural, ecològic, turístic, etc). Tots els sondeigs d'opinió semblen indicar ben clarament que la convulsió política actual suposarà, inexorablement, la fi del bipartidisme. Al costat dels dos partits més afectats per la desafecció a la política (PP i PSOE), trobam forces polítiques emergents, que intenten fer-se un lloc a la vida política espanyola (i balear).

Una d'elles, aparentment la més destacada –UPyD- es caracteritza precisament per la seua voluntat de liquidar l'estat de les autonomies i retornar al centralisme jacobí més tradicional. I no es tracta d'una casualitat, perquè aquesta voluntat recentralitzadora és manifestada per una bona part de l'opinió pública espanyola. Hi hauran contribuït decisivament els dos partits polítics tradicionals, però se'n beneficiaran unes altres formacions polítiques. Paradoxes de la vida.

4. Assalt a la identitat.-Les tres Espases de Damocles anteriors només poden reeixir si es produeix, correlativament, un assalt a la identitat. La relegació de l'estatus del català com a llengua oficial a través de la Llei de la Funció Pública (d'inconstucionalitat manifesta, però esperant que el Vell Elefant digui alguna cosa), el projecte de Llei Orgànica de Qualitat Educativa, les mesures contra el català dins el nostre sistema educatiu no estan pensades per cap raó cultural, ni lingüística, ni molt manco pedagògica o educativa, sinó, fonamentalment, per raons econòmiques. Un país sense identitat és molt més succionable que no un país amb consciència col·lectiva.

Al cap i a la fi, fa l'efecte que ataquen el català, la cultura pròpia de les Illes Balears o la nostra autonomia política, però el que, en definitiva, estan atacant –i a fons- són les nostres butxaques. Des de l'any de la catapum.