La ciutat de Maó és coneguda a tot el món pel seu meravellós port natural, per la civilitat britànica dels seus habitants i per la deliciosa salsa maonesa. Conta la llegenda que l'any 1756, Louis François Armand du Plessis, duc de Richelieu i nebot del cardenal famós arran de l'afer amb els tres mosqueters; vagava desorientat pels carrers de Maó després d'haver derrotat els anglesos al castell de Sant Felip. No havia menjat res en tot el dia i tenia talent. Va entrar dins una fonda i va demanar per sopar. El fondista no tenia res i li va mostrar uns trossos de carn amb un aspecte verdós. No tenia res per amanir-ho? L'hostaler només disposava d'un parell d'ous i oli d'oliva i -una altra vegada la inventiva menorquina com en el cas del porc, l'arada i Kant- va aconseguir alçar una emulsió que va acompanyar amb la carn. El duc, un amant de la bona gastronomia francesa, va quedar entusiasmat i va apuntar la recepta que el fondista li va anar dictant.
Hi ha altres teories, però les illes petites s'han d'arpar a les mitges veritats com un falcó a la carn palpitant del pit d'un colom. No és qüestió de nacionalisme. És més una qüestió de supervivència, d'autoestima, de reconstrucció constant d'una identitat.
La salsa maonesa no és francesa. És originària de Maó i és una creació culinària d'un cuiner menorquí. No és "sauce mayonnaise" com afirma el poeta francès Lancelot: "Dans votre bol en porcelaine, / Un jaune d'oef étant placé, / Sel, poivre, du vinaigre à peine, / El le travail est commencé. / L'huile se verse goutte à goutte, / La mayonnaise prend du corps, / Epaissant sans qu'on s'en doute / En fots luisants jusque aux bords. / Quand vous jugez que l'abondance / Peut suffire à votre repas, / Au frais mettez-là par prudence, / Tout est fini -n'y touchez pas!".
A Menorca també tenim aliats literaris de renom. El premi Nobel Camilo José Cela, a més de subratllar l'autoria menorquina de la salsa, recomanava que es digués maonesa en català i mahonesa en castellà. I qui es veu en cor de contradir al vigorós novel·lista gallec? Jo no. La coherència lingüística i historiogràfica de l'escriptor, no obstant, planteja dubtes i unes quantes problemàtiques pel que fa al nom de la salsa des del canvi de topònim de la ciutat en la qual es va crear. Com s'ha de dir ara? Ho ha previst l'ajuntament? Es dirà a partir d'aquest moment maonesa-mahonesa? O mahonesa-maonesa? O maó-mahonesa? O mahón-maonesa? O maonesa-mahón? O mahonesa-maó? O mahonesa-ladrillo? O ladrillo-mahonesa?
És complicat des del punt de vista filològic. Tindrien una bona papereta si els importés la filologia, les lleis, la tradició i el criteri de la universitat. Com que no és el cas, el que hauria de fer l'ajuntament de Maó-Mahón, amb la responsabilitat institucional que té com a capital de Menorca -un punt vital que no hauria d'oblidar-, és no gastar doblers provocant situacions ridícules, populistes i absurdes i dedicar aquests mateixos doblers a difondre les qualitats i els actius d'aquesta fantàstica ciutat, famosa a tot el món pel seu meravellós port natural, per la civilitat britànica dels seus habitants i per la deliciosa salsa maonesa.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.