Matxo

Joan Pons Pons22/02/13 0:00

M'encanten les històries que em conten les persones amb més experiència que jo. Són històries que rallen d'un món que ha desaparegut. I està bé que hagi desaparegut. No té res a veure amb la nostàlgia. Són moments de vida que han quedat fixats en la memòria de les persones que les han viscut o que les han escoltat. Aquest món antic ha estat desplaçat per un món nou que, a la vegada, serà substituït per un món encara més nou que també acabarà desapareixent per un de més nou encara. Restaran per sempre les històries que hagin aconseguit cristal·litzar en la retentiva de les persones per la seva excepcionalitat o degut al fort impacte causat. El diamant és el resultat de la pressió extrema. Manco pressió, i és vidre; manco que açò, i és carabó, i encara manco que açò, i són fulles fossilitzades o simplement pols. Les imatges fixades en la memòria segueixen el mateix procediment. Són diamants que distingim del carabó, de les fulles i de la pols de la resta d'històries viscudes.

Aquí en teniu un. Me'l va donar Bartomeu Coll. Missatge, mestre de cases, jubilat, persona activa i coratjosa, elaborador d'un vi artesanal de qualitat. Decidiu voltros si tenim entre les mans un tros de carabó o un diamant. Dos matxos havien fet feina de valent durant tot el dia. L'amo i el missatge van dur els dos animals a la platja perquè es poguessin refrescar. Hi havia un matxo jove i un matxo vell. El matxo jove tenia por de la mar. El matxo vell es delia per nedar. El missatge va provar de fer entrar el matxo jove dins l'aigua. No hi havia manera. Va tenir una idea. Es va treure la samarreta i la va nuar al voltant dels ulls de l'animal temorenc. El va menar dins l'aigua i el matxo jove es va posar a nedar. Va nedar amb gust. Va nedar i va nedar. El missatge jove de cop es va espantar. El matxo jove nedava cap a l'horitzó. Havia perdut la por i nedava amb alegria, però per instint. El missatge va botar de damunt el matxo jove i el va intentar aturar. Era un esforç absurd. El matxo era jove i fort i va continuar nedant. El missatge, l'amo i el matxo vell van contemplar com el matxo jove continuava nedant cap a l'horitzó. Estava perdut i ningú no el podia salvar. Ensoldemà van trobar el matxo jove a la vorera amb la samarreta fermada al voltant del cap. No hi ha cap moral rere aquesta història. O sí. Tal vegada és un exemple de comportament. Nedar és perdre la por. Si perds la por pots aconseguir tot el que et proposis. El sentit de la vida es descobreix pel camí. Només has de controlar la por i podràs fluir en el camí excitant de l'existència.

Matxo és un castellanisme que ha arrelat entre la gent del camp menorquí. Vol dir mul, un terme que es fa servir a Mallorca. Un matxo o un mul és el mascle híbrid que resulta de la unió entre un cavall i una somera o entre un ase i una egua. Una dita molt popular i assenyada aconsella "deixar pixar el matxo". Totes les persones d'aquest món antic que va desapareixent sepultat per la modernitat més veloç viuran entre nosaltres mentre puguin romandre en la nostra memòria. Fins i tot el matxo.