Fregadora

El lector que hagi pensat així haurà tingut part de raó, però també haurà comès un error. Dic lector, perquè moltes lectores deuen recordar el temps que les dones fregaven agenollades. És una imatge de l'època. Una dona -els homes fregaven poc, ara ens estem refent- amb els genolls damunt les rajoles fredes i un pedaç banyat a la mà. El ritual era completat per fulls de diari -en molts casos del diari Menorca- per protegir el terra mullat. En temps de crisi econòmica i desmoralització general em sembla convenient destacar la figura de l'emprenedor, de la persona que té un somni i que l'intenta assolir a base de feina, constància i fe. Manolo Jalón Corominas va néixer a La Rioja el 31 de gener de 1925, però va viure la major part de la seva vida a Saragossa, ciutat on va morir el 16 de desembre de 2011. Era enginyer aeronàutic i oficial de l'Exèrcit de l'Aire a la Base Aèria de la capital aragonesa. Durant una estada als Estats Units, va observar com els hangars es fregaven mitjançant una "mopa" plana i un cubell de rodets. De tornada a Espanya l'any 1956 va iniciar la fabricació dels primers cubells al garatge de ca seva. No va ser fins a l'any 1964 que Manuel Jalón va inventar i va registrar com a patent d'invenció el que avui es coneix com la fregadora. De fet, va ser el primer venedor Enrique Falcón, qui va tenir la idea de donar el nom de "fregona" al producte, paraula que fins llavors designava la persona que fregava. La culminació dels seus èxits va ser la fundació l'any 1958 de Manufacturas Rodex S.A. Durant 40 anys va exportar la fregadora a més de quaranta països, des dels Estats Units fins a la Xina, venent milions de productes. Presumia d'haver posat dreta la dona espanyola -era un dels seus eslògans publicitaris- i estava molt orgullós de la invenció de la xeringa rebutjable o d'un sol ús. Quan el vaig conèixer em va contar un secret: havia tingut fàbriques de xeringues a Irak i Iran durant la guerra que va enfrontar els dos països del Golf Pèrsic entre els anys 1980 i 1988. Era un home immensament ric, elegant i a la vegada senzill. En definitiva, era un home de món. Destil·lava la seguretat seductora del triomfador i era capaç de parlar de qualsevol tema.

Quan va sebre que era de Menorca, va fer una dissertació de les taules de pedra i de la cultura megalítica. Aquell dia vaig entendre que, darrere qualsevol objecte, hi ha la ment i la imaginació d'una persona. També la suor, la feina i la constància que fan possible que un somni esdevingui una realitat tan quotidiana com pot ser una modesta fregona.