La política ha de ser la vocació sana de servir els ciutadans. I no sé si és vàlid avui dia aquest significat. La política és molt antiga. Tan antiga com la corrupció. Però tant una com l'altra, i com tots els reductes històrics, s'erosionen, o treuen pàtina. Fins i tot el llenguatge es desgasta i àdhuc modifica la semàntica. L'etimologia de la paraula "demagògia" vindria a ser la conducció o guiatge de multituds, de masses; orientació del poble en el sentit de lideratge. I mirau per on!, ara "demagògia" és un terme pejoratiu que indueix a convertir allò que no és en una racionalitat; a tergiversar les realitats o les situacions; a convertir allò que és nociu en una cosa creïble i raonable.
Clar, davant tanta erosió dels llenguatges, o sigui, davant tanta demagògia (dit en el terme contemporani) els ciutadans anam caient en la més desesperant indignació per no entendre els missatges.
Règim Especial balear (REB); Obligació de Servei Públic (OSP), Llei de Normalització Lingüística (LNL) Reserva de la Biosfera... i tantes altres nomenclatures juridicopolítiques que neixen amb una finalitat i que l'erosió i la "demagògia" transformen en una altra ben contrària.
Esper que el terme "democràcia" trigui molt temps a treure pàtina. Vull dir que els ciutadans menorquins la sapiguem emprar amb la semàntica antiga. Un servidor encara creu en la utilitat i necessitat de la política, però no crec que tots els polítics siguin iguals. No.
I a què ve, idò, el títol d'aquesta columna? Us ho diré amb un dodecasíl·lab de Ponç Pons: "No som dignes del do d'haver estat menorquins".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.