Àngels Andreu25/01/13 0:00
TW
0

Castella-La Manxa, Extremadura, Madrid, Navarra, Castella i Lleó, Catalunya, Múrcia...ja han tancat serveis d'urgències nocturnes. Les retallades en els pressupostos de sanitat, tant del Govern central com de les autonomies, justifiquen la reducció del servei al·legant el baix nombre de pacients que en fan ús en relació al cost que té i l'estalvi que suposa derivar els pacients a les urgències hospitalàries. A la pràctica quotidiana, però, els ciutadans estan obligats a fer quilòmetres de nit per arribar al centre de salut més proper.
A cada retall, recordo amb major intensitat aquells apartats de la Constitució Espanyola on es recorda el valor suprem de la igualtat i els mateixos drets socials per a tots i totes. Visualitzo les imatges televisives dels pobles petits, on desapareixen centres educatius o serveis metges argumentant l'escassa població i centellejant una caravana de desigualtat entre els ciutadans rurals i els urbans.

Ningú dubta dels costos que suposa mantenir-ho, de que l'atenció sanitària i educativa és cara i que necessitem que l'Estat la subvencioni. Com també fa amb els aeroports, l'AVE o les autovies, mitjans que només gaudeixen les grans capitals. Pensar el país solament amb criteris econòmics ens pot traslladar als reportatges televisius en blanc i negre dels anys seixanta que ens mostraven llocs com Guadalajara que van perdre el 90% de la seva població i els seus pobles van quedar totalment abandonats.

Les zones rurals necessiten cobertura de serveis perquè, del contrari, moriran i a llarg termini ens convertiran en cementiris necessitats de regeneració. Les declaracions dels afectats, testimonis obrers en tot el seu conjunt, ens ofereixen la prova de que estan afectats per una caravana de desigualtats, retenció que pot acabar en l'embús d'aquella pel·lícula de William A. Wellman que va fer història, necessitats d'una "Caravana de mujeres" per donar continuïtat a la vida del poble.