Xaranga

L'escriptor menorquí Diego Prado em suggereix via Facebook una paraula que a molts ens remet a la infantesa. "Un dia hauries de xerrar -m'escriu a través de la xarxa- de la paraula "xaranga" que empraven per Maó quan jo era al·lot per designar el joc que en castellà es diu "rayuela". No sé si pels altres pobles de Menorca es feia servir aquest curiós nom que en castellà no vol dir el mateix. "Charanga" és un grup musical que fa bulla i renou." En català, "xaranga" també pot tenir el mateix significat que el castellà. És d'origen onomatopeic i significa també un conjunt instrumental constituït exclusivament per instruments de vent, o una banda militar de les unitats d'infanteria, de caçadors i de cossos lleugers, integrada per instruments de vent. En aquest sentit es fa servir molt a València on hi ha molts de grups musicals populars amb el nom inicial de xaranga. A Menorca, com afirma Diego, "xaranga" és un joc, en el qual es dibuixen allà enmig unes figures geomètriques dividides en caselles o compartiments numerats, i anant a peu coix es fan córrer a cops de peu una pedra plana o una estella de teula que ha de passar d'una casella a l'altra seguint un ordre determinat. En castellà, a més de "rayuela", es fan servir també els termes "castro" o "infernáculo". De fet, és un joc molt antic que es remunta al primer Imperi Romà. Els soldats romans feien uns exercicis com a entrenament militar que van ser imitats, simplificats i adaptats pels infants. Altres teories afirmen que el joc infantil es basa en el llibre "La divina comèdia" de Dante Alighieri. El personatge principal, quan surt del Purgatori i vol assolir el Paradís, ha de travessar una sèrie de mons fins aconseguir-ho. Es veu que les regles del joc canvien d'un lloc o l'altre i, els noms per designar-lo, presenten també una gran varietat de formes, de les quals unes són variants de "xarranca" i altres tenen radicals completament distints: xaranga, xarranco, xarrango, xàncales, xàngales, xanco, xangues, xenga, xanclis, xampla, xinga, xambori, estambòrit. Desconec com s'anomena a la resta de pobles de Menorca, però a Ferreries es fa servir la mateixa forma maonesa apuntada pel gran escriptor de llevant. Per sort, ara els jocs no són tan sexistes i els fillets i les filletes comparteixen activitats lúdiques amb absoluta naturalitat. A la meva època, els jocs estaven molt marcats pel sexe. Les filletes no podien jugar a futbol, i als fillets no els era permès jugar a xaranga. Per aquest motiu, no puc descriure l'experiència. Els xocs que dibuixaven els límits físics dels jocs podien ser els mateixos: blans, de color blanc i trencadissos. La línia que traçaven era no obstant més forta. Dos mons que convivien paral·lels a l'escola i al carrer i que es van poder trobar un dia amb la lectura d'una novel·la de Julio Cortázar titulada, precisament, "Rayuela".