Esperant els bàrbars

Els fillets i filletes de cinquè tenen entre deu i onze anys. Una alumna d'aquest grup m'explica, escandalitzada, que després de rallar de l'origen de la festa i el seu significat, el mestre els va donar un paper i els va demanar que dibuixessin la bandera de Menorca. Un parell d'alumnes es van negar a fer-ho. El motiu? La seva bandera és l'espanyola. El mestre, que és una bella persona, un home assenyat i condret, els va raonar que el 17 de gener és la festa de tots els menorquins, el dia en què celebram que tots formam part d'una mateixa comunitat i recordam tot allò que ens uneix com a poble. Però la seva argumentació amb prou feines va arribar a les orelles dels alumnes, perquè l'interrompia la cridòria d'un grup d'alumnes: "¡Yo soy español, español, español!". Una filleta va retreure aquesta actitud als companys que tenia més a prop. Un d'ells li va dir que sí, que pintaria la bandera, però que en sortir la rompria i la tiraria al femer. La filleta que em relata la facècia ho troba incomprensible. Creu que els al·lots ho van fer per empacientar el mestre, i està indignada perquè el mestre és molt bona persona, però també perquè no tenen cap raó de menysprear la bandera de Menorca.

Jo també me'n faig creus. Sense ànim d'elevar una anècdota a categoria, no puc negar que aquets cas m'entristeix i em fa rumiar. Esteim rallant de fillets i filletes de deu/onze anys, vull dir que no es tracta d'individus amb una personalitat ja plenament formada, amb uns valors madurs, una ideologia construïda, una identitat personal i social completament desenvolupada. Són al·lots, i per tant aquest succés s'ha de veure com una al·lotada. Interpretar-la com una maquinació conscient, o pitjor encara, com una acció d'una campanya més o menys organitzada, seria absurd.

I tanmateix, no puc deixar de fer-me unes quantes preguntes: Què s'han begut aquests al·lots per reaccionar d'aquesta manera? D'on ve, açò? Quines idees, quins tòpics, opinions i consignes suren en l'atmosfera, que empenyen aquests infants a adoptar una actitud grollera i fanfarrona com aquesta? Don per fet que a ca seva no els encervellen amb idees fanàtiques. Bé, en algun cas potser sí: d'energúmens d'aquest pelatge en conec un parell. L'origen està en l'ambient, i aquesta és, probablement, la dada més preocupant.

Crec que ens equivocam si minitzam la capacitat de difusió i l'impacte de determinats mitjans que, més que de comunicació, són d'intoxicació, màquines de sembrar odi, intolerància i irracionalitat. És evident que els fillets de deu anys no veuen Intereconomía, ni llegeixen "La Gaceta" o "La Razón", ni saben res dels articles plens de bilis de Jiménez Losantos, o els saturats de caspa del senyor Anson. És igual. La toxicitat d'aquests escurçons no es mesura per la quantitat de lectors directes que tenen, sinó per la seva capacitat d'empudegar l'atmosfera i crear un estat d'opinió prou aviciat com perquè fins i tot els fillets de deu anys se'n facin eco, encara que no ho sàpiguen.

Posin vostès al costat d'aquesta maquinària l'obsessió espanyolitzadora del ministre Wert, i treguin conclusions.