Joan Pons Pons08/01/13 0:00
TW
0

"Mesquinet" és el diminutiu de "mesquí". És una paraula que prové de l'àrab, en concret del terme "maskin". Amb el mot "mesquí" ens referim a una persona miserable, desgraciada, digne de commiseració. Figuradament també significa menyspreable per manca o escassesa de qualitats morals, generositat, dignitat, etc. O, fins i tot, escàs, esquifit, mancat d'amplitud. Amb el diminutiu, a Menorca, la paraula agafa un significat que fa referència a la llàstima, a la compassió, a la planyença o a la pietat: "mesquinet, ha caigut i s'ha pelat els genolls" o "mesquinet, tan petit i que hagi de viure tota la vida assegut en una cadira de rodes". També, com passa amb els termes de gran riquesa de significats, el diminutiu de mesquí duu incorporada la versió negativa, feridora i cruel. Un "mesquinet" -o una "mesquineta"- és un home o una dona pusil·lànime, covarda i mancada d'actituds morals.

Quan pens en la significació menorquina de la paraula en ve a la ment un ministre que pretén rentar el cervell amb lleis absurdes tots els al·lots i les al·lotes que no rallen com ell, un conseller de turisme que es fa fotografiar amb els senyals ensangonats d'un cérvol damunt el cap o un rei que ha abatut un elefant amb un rifle i posa amb un orgull mal dissimulat davant el cadàver.

Els mesquinets sembla que han perdut la vergonya i ja no dissimulen la seva mesquinesa. N'hi ha d'altres que sí. Tal vegada és perquè no són tan poderosos i, encara que siguin tan miserables com els primers, tenen por de patir les conseqüències si les seves vileses surten a la llum pública. Són, per exemple, els escriptors de parets emboscats. De tant en tant, tornen a aparèixer. A finals d'any, els atacs apuntaven a dirigents locals del Partit Popular. Ara estan adreçats a la consellera i coordinadora insular del Partit Socialista de Menorca i a la seu de l'organització política. Per què succeeix açò a Menorca amb tanta freqüència? El raonament que se m'acut és molt senzill. Si campa la impunitat absoluta en tot el regne, si es pot intentar exterminar una llengua i una cultura i reps aplaudiments, si pots gastar-te els doblers dels espanyols per caçar animals en perill d'extinció i no abdiques, si pots fotografiar-te amb les parts nobles d'un animal indefens i no dimiteixes, si pots ser còmplice d'arruïnar un banc i reps la recompensa d'un càrrec milionari, si pots filtrar esborranys de la policia per influir en unes eleccions democràtiques i no ets detingut; per què han de témer res, mesquinets, els escriptors emboscats de parets?