Nadal

Aquestes són les paraules que més repetim durant aquest temps en els nostres comentaris i cartes. Desitgem la felicitat i la prosperitat a tot el món. Els cristians unim aquest desig als sentiments del mateix Senyor perquè no volem que quedi reduït a un vernís materialista, aparent o interessat en quedar bé.

D'altra banda la nostra societat viu moments complicats i amb tendències al desànim, a la confrontació o la desesperança, arribant fins i tot al rebuig i al menyspreu d'altres grups (autoritats, responsables socials ...). Malgrat tot, els cristians continuem amb la proposta del Nadal. I no és un contrasentit ni una fugida de la realitat perquè la proposta no és la nostra sinó de Déu. Us demano que celebreu amb profunda alegria i amb autèntic realisme cristià la festa del naixement del Fill de Déu. Començant amb la conversió del nostre interior però promovent tot allò que exteriorment ens apropi a la realitat dels regals nadalencs: la glòria, la pau, la bondat i la felicitat. "Muntar" el pessebre, adorns que ens recorden la festa, cants i austers àpats familiars. I explicacions senzilles als més petits de tot el que la celebració vol.

Perquè hi ha una temptació latent en aquests moments, no celebrar, no manifestar alegria, no hi participa o no fer visible la festa, per les dificultats socials de la crisi que ens aixafa i que produeix més pobresa en les famílies. És un argument molt socorregut, massa simple, per oblidar-nos de tot el que comporta el Nadal.

Però no. Malgrat tot, ens alegrarem, viurem el clima de Betlem, del nostre particular pessebre i manifestarem al món la plenitud d'aquest misteri.

La vida humana ha estat sempre envoltada de dificultats, de mancances i de limitacions. Durant molts segles era evident i majoritària la pobresa i la malaltia i la celebració nadalenca constituïa una llum en aquesta foscor vital. No més enllà del segle passat moltíssimes comunitats cristianes s'han vist perseguides, privades de la llibertat de la fe, sense cap possibilitat de celebració i han continuat veient a Crist que neix com el principi del seu alliberament.

En i després d'Auswitch, el teló d'acer, Fukushima o l'actual guerra tribal del Congo cal viure i celebrar el Nadal.

Dins i després d'aquesta punyent crisi el Senyor ens mostra l'únic camí de la profunda alegria, de l'autèntica glòria i de la real i necessària solidaritat. Com la seva que ens manifesta sempre i, ara mateix, amb entranyable intensitat.

Felicitacions per a tots.