Hi va haver un temps que l'alcohol i la literatura anaven units com un poal a una corda. Un dels màxims exponents del realisme brut nord-americà, que va passar molts dies de la seva curta vida a centres de desintoxicació, va citar una frase que l'obsessionava de Santa Teresa d'Àvila per explicar la força dinàmica i vitalitzadora de les paraules. És una frase que jo tampoc no em puc treure del cap i que també m'acompanya des que la vaig llegir a l'assaig La vida de mi padre. Cinco ensayos y una meditación de Raymond Carver: "Las palabras llevan a las acciones... Preparan el alma, la alistan y la mueven a la ternura." Les paraules, les paraules vertaderes i exactes, poden tenir el poder dels actes.
Ara, per sort, literatura i alcohol han tallat la corda del poal amb el coltell de l'equilibri entre l'exigència de l'ofici i el plaer gastronòmic. És millor tenir el cap clar quan escrius i és millor no fer feina quan assaboreixes un bon vi, un gin o qualsevol destil·lat quan estàs entaulat amb els amics. A Menorca, engatar té el significat d'embriagar, d'anar xumat. També pot indicar marejar-se per efecte del tabac o encegar, ofuscar per la passió, per un efecte desmesurat. A la Catalunya nord, al Rosselló o a Perpinyà, fins i tot també pot voler dir que t'han enganat: "Em van vendre unes pomes podrides, em van ben engatar." Engatar és un verb transitiu o sigui que sempre ha d'anar acompanyat d'un complement directe. Igual que a la vida real. Qui no ha acompanyat mai un amic -o ha estat acompanyat per un amic- fins a ca seva perquè s'havia engatat? Bé, la gent sensata tal vegada no ho ha fet mai. Per açò, durant aquestes festes que vénen no begueu, o begueu amb moderació, perquè ningú no vos hagi de dur a ca vostra perquè vos hàgiu engatat.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.