Emprenedors

Així idò, en Bruno Calafat ens explica com l'escoltisme ha estat a l'aguait dels canvis necessaris per aconseguir una millor integració entre les persones i la cultura illenca que ens caracteritza.

"A finals dels anys 60, després d'una guerra i en plena dictadura, les associacions estaven prohibides, sols hi havia alguna possibilitat al resguard de l'església o bé dins la mecànica de l'Estat.

L'escoltisme era una d'aquestes associacions, i en un temps on a l'escola es feia parlar i escriure una llengua que no s'emprava a casa.

En el seu eix de país, els escoltes, i amb ajuda d'alguns capellans simpatitzants amb aquestes idees, varem començar a fer alguns cursets de català a nivell intern i sense fer massa soroll. Aquesta iniciativa es feia a nivell de responsables, encara que lògicament després va repercutir en els al·lots i al·lotes de la unitat amb convocatòries, cartells, anunciats, etc.

Una altra iniciativa que també va començar dins l'escoltisme van ser els cursets de socorrista. La idea la va aportar el Sr. Sancho, una persona amb una mala experiència d'un accident i que tenia formació en primers auxilis. Els cursets estaven també dirigits als responsables d'unitat en el cas de que algun fillet o filleta es fes mal en alguna excursió, ja que en aquell temps no hi havia ni telèfons mòbils ni altres recursos a l'abast dels caps, llevat de la seva experiència i determinació. Per ventura en tots aquests anys no s'ha hagut de lamentar cap accident greu.

Gràcies a les relacions que l'escoltisme tenia amb Minyons Escoltes de Catalunya, i pel fet de ser una illa, molt material educatiu de llibres, manuals, cursets, etc. que ells empraven, ens arribava directament, alguns traduïts de Scauts de France on no s'imposava la censura. D'aquí que quan a Catalunya es va començar a fer "coeducació", es a dir, ajuntar fillets i filletes en una mateixa unitat, cosa que per molta gent no estava massa ben vista, també es va començar aquí, bastant abans que es comencés a fer a les escoles, malgrat les dificultats socials que això representava.

Amb aquest caràcter emprenedor, a mitjans dels anys 70 alguns d'aquells caps, amb col·laboració amb pares un poc més progressistes, varen començar a promoure i fundar les primeres guardaries infantils de caràcter privat.

S'ha de donar gràcies a tots aquells pares i mares que varen confiar els seus fills i filles, als caps d'aquella època, que van fer possible dur a terme tots aquets projectes. En l'actualitat segueix havent-hi caps, mares i pares disposats a fer projectes sempre de manera altruista."