Oloreta de Franco

De la mateixa manera que hi ha una distància considerable entre buscar solucions que reforcin l'economia o, en canvi, aprofitar l'ocasió per donar cobertura a les actuacions més injustificables.

Em duu a aquestes consideracions l'observació de les principals iniciatives que estan adoptant aquests governs. Primer de tot en el camp de l'urbanisme. Sembla que s'hagi obert la veda perquè els especuladors ja tinguin reservat el seu tros de pastís per quan millori la cosa (si és que millora).

La manera com s'està reformant el PTI recorda més l'olla gitana que l'oliaigo amb tomàtics. Perquè, com tothom sap, per fer oliaigo no serveix qualsevol ingredient. Està establert quins són i fins i tot en quin ordre s'han de coure. I si volem que surti bé, alerta que el suc no arribi a bullir!

Per fer l'olla gitana que era típica del ranxo dels quarters, en canvi, tot s'hi val. I si hi posam uns quants xoriços, millor encara. I pot bullir tantes vegades com faci falta, que ja hi anarem afegint més aigo i cullerades de pebre coent si no fa prou gust. I tampoc no hem de menester cap gran cuiner, que la classe de tropa és poc refinada i ja quedarà contenta si li toca un bon terrabisco de carn, en aquest cas una tanca o un tros de costa que ara ja es podrà edificar.

Però no és menor el disbarat que s'està fent en el tema de les carreteres i les rotondes. Quan veus els projectes que ha presentat el conseller de la cosa, mires el calendari per veure si avui era el dia d'enganar i tu anaves despistat. Però no, no era el dia d'enganar, era el dia de las cuentas del Gran Capitán.

El Consell de Menorca s'ha trobat amb un bon feix de bitlets que li va deixar en herència l'anterior govern. I en comptes d'administar-lo de la manera més productiva, més d'acord amb la situació i les necessitats del moment, se'ls vol dilapidar en una obra que no és que sigui una desgràcia per al paisatge menorquí, sinó molt pitjor: és una absoluta insensatesa.

I encara més, si és que ho pretén, no serveix per tapar la incapacitat dels governants menorquins per resoldre el principal escull econòmic de l'illa: la manca d'un transport eficient i assequible. I és que Menorca està orfe d'un Estat capaç de gestionar la diversitat territorial i d'uns governants locals que defensin els seus interessos.

Altres idees brillants del govern insular no passen de ser, comparats amb les iniciatives del PTI i de carreteres, i amb la incapacitat per resoldre el transport, simples bestieses de gent amb escassa cultura general o potser massa amiga dels seus amics.

I dic açò pensant amb la proposta de les passarel·les al prat de Son Bou o amb la falta de resposta immediata quan "sembla" que s'està destruint el patrimoni arqueològic. I ara veurem què diuen del projecte del port de Fornells... Què és més important, es podria raonar, fer contents els amics o defensar el patrimoni de l'illa com a font de riquesa? I la resposta sembla que ja la sabem. Els nostres governants actuen d'ofici.

Però és que tampoc no és pot demanar gaire cosa més quan veus qui són els seus superiors. El president del Parlament balear, naturalment del PP, està imputat per una causa de corrupció. Com també ho està, i per dues causes, el nou president –acabat de nomenar– del partit a Palma. Tot un exemple perquè fomentem els valors entre els nostros fills i filles.

I ja que hem arribat a Palma, aquí més que podoreta de tardofranquisme, el que se sent és una autèntica pesta. El govern balear, inflat com si fos el gall dindi de Nadal de l'any 1939, pontifica per llei sobre què poden dir i què no poden dir els mestres. I en conseqüència, obre les portes de les escoles a la delació i el linxament. I tapa la boca a la comunitat.

Però no et sorprèn perquè abans ja les havien obertes a la separació dels alumnes a partir de la llengua i a la instrumentalització política dels sentiments més arrelats. Ja que són incapaços de resoldre cap problema laboral ni social, potser es pensen que aquesta serà la seva gran victòria: fracturar la societat insular amb una guerra de llengües que solament ells han provocat.

Uns bons segons actors per al ministre Wert, que d'educació sembla que no en sap gaire, però que, en nom d'una reconquesta cultural que si no fos tan perillosa per a la convivència, faria riure, ja ha aconseguit estendre el problema lingüístic arreu.

Què bé si a aquesta país qualque dia hi governàs el centre, o la dreta, o l'esquerra! Perquè açò que patim ara deu tenim nom, i jo no diré quin, però ben segur que a Europa no representaria cap de les tres opcions.