+Salvador Giménez Valls. Bisbe de Menorca18/10/12 0:00
TW
0

Amb goig us comunic avui que Guillem Ferrer Monjo (Ciutadella, 1970), candidat al diaconat permanent, experimenta la crida al ministeri com una gràcia i com una gran aventura que li reclama gustosament tota la vida. Com diu el Catecisme i tots sabeu "Els diaques participen d'una manera especial en la missió i la gràcia del Crist... els marca amb una empremta... i els configua amb Crist, que es va fer el "diaca", és a dir, el servidor... es pertoca assistir... en la celebració del divins misteris... d'assistir als matrimonis i beneir-los, de proclamar l'Evangeli i predicar, de presidir els funerals i de consagrar-se als diversos serveis de la caritat." (núm 1570). Es també per ell una aventura que viu acompanyat de la seva dona, Anna Maria Gomila Mulet, sense la qual està convençut de la seva incapacitat de respondre amb total llibertat. Els dos, i cadascú des de la seva responsabilitat pròpia i diferent, assumeixen amb ganes aquest servei a l'Església.

L'ordenació diaconal de Guillem Ferrer, conegut per tots vosaltres com Willy, casat i pare de tres fills, tindrà lloc, si Déu vol, a la nostra Església Catedral, dissabte, dia 20 d'octubre a les 12h.

Després de 15 anys de casats, ells hauran de compaginar dues branques de l'activitat humana: el servei al món de la família i del treball, i el servei a l'Església. Els altres diaques permanents que ja viuen el seu ministeri a la nostra Diòcesi, Joan i Vicent, prou saben que aquest repte és molt ambiciós, però no impossible.

Durant aquests últim temps Willy ha viscut, celebrat i resat la seva fe a la parròquia de St. Antoni Maria Claret de Ciutadella. El seu rector, Mn. J. Bosco Martí, l'ha acompanyat durant el primer temps de la seva crida diaconal i, últimament, Mn. J. Bosco Faner, s'ha fet càrrec de la seva formació específica. Ja sabem que qualsevol crida, que Déu porta a terme, sempre es configura en el cor d'una comunitat que escolta i viu la Paraula. Avui m'és un deure joiós donar les gràcies a la parròquia, als pares i demés família de Willy, a tants i tantes que l'han acompanyat a descobrir i a viure la fe, així com també a molts d'altres que han pregat específicament per ell en aquest últim temps, i a qui prega constantment perquè Déu enviï "bons operaris a la seva vinya".

Al cor de Willy sempre ha ressonat la crida de Déu. Des de jove ha tingut aquesta inquietud que ha expressat i viscut a prop de Mn. Miquel Anglada Gelabert, al cel sia, i del Bisbe Francesc Xavier Ciuraneta. Inquietud que en ell, fins el dia d'avui, s'ha concretitzat en no pocs serveis a l'Església: Llicenciat en Ciències religioses, professor de religió, Director del Full Dominical de Menorca i responsable de la informació religiosa del Diari Menorca, Director de COPE-Menorca, encarregat de la catequesi de la Parròquia de St. Antoni Maria Claret, etc.

Com tants d'altres, Guillem va sentir que era necessari donar una resposta significativa i compromesa a la crida que Déu fa i, segons el que havia viscut i el que sentia, havia de ser afirmativa. Li ho agraeixo en nom de l'Església. També el meu agraïment a la seva esposa.
L'any 2010 el nou candidat al diaconat permanent amb els estudis temps enrere acabats, el tercer a la nostra diòcesi, iniciava la seva formació espiritual i humana específica pel ministeri. Ha estat un temps decisiu per comprovar si era capaç de compaginar estudis, feina, família i compromisos eclesials. Aquesta experiència ha estat la prova definitiva. Quan he comprovat que responia adequadament he decidit a fer el pas definitiu: cridar-lo al diaconat.

Amb l'ordenació, Guillem esdevindrà ministre al servei de l'Església. Ell sap que la seva vocació pot ser definida, com a ministre ordenat, com a "pont" per apropar Jesús i el seu evangeli a totes les persones i comunitats. Es cert que ha de tenir cura de la seva fe personal, però ha de procurar ser sempre un testimoni viu i autèntic, amb paraules i obres, de Jesucrist enmig del món. Podríem dir finalment que el diaca permanent ha de mantenir per sempre dues preocupacions de forma simultània: per una part la seva família (esposa i fills) i la professió (àmbit laboral) i per altra la seva dedicació a la comunitat cristiana. Viu amb una cama en el món secular, en els problemes de les famílies i de la gent, i una altra dins de la jerarquia de l'Església, a la qual pertany. Per açò, els diaques permanents són cridats a establir una comunicació fecunda entre aquests dos àmbits. Són cridats a ser agents de comunió.

Com a bisbe de Menorca, convid, a qui s'hi senti cridat, a acompanyar a Guillem Ferrer a la celebració de la seva ordenació. Ell sap que és un compromís per a tota la vida i que li agafa tot el seu ésser.