Ben, però ben enmig

Fa pocs dies, ho comentava amb una de les meves germanes, mig en broma mig seriosament... Com és possible que els presentadors de la informació del temps de les cadenes de televisió estatals encara es col·loquin damunt Menorca? Què hi foten ben enmig? Què és el que no entenen? Què els costa posar-se una mica més cap allà, o damunt Portugal si m'apuren? I és que noltros, per molt que siguem privilegiats mediterranis que veim sortir el primer sol, tenim el mateix dret que un andalús a veure el mapa d'isòbares, o el del solet i el nivolat damunt casa nostra. "Quina mania que tenen!", em deia la meva germana. I ens feia gràcia perquè estàvem igual d'indignades i a la vegada ens moríem de riure. Ella em va contar que una vegada, en nom de la nostra estimada tia Bel, que ja veu les previsions del temps des del cel, va escriure un mail a televisió espanyola dient, "mi tía abuelita, se pasa el día esperando a que llegue la información del tiempo y cuando es la hora, se decepciona porque el presentador no le deja ver el mapa". La nostra tia va esperar durant mesos il·lusionada una resposta que mai no va arribar... I noltros, amb el record dolç de "Tuli Beli" i les seves coses, vam sospirar a la vegada i alleugerides de saber que faci el temps que faci, tan si plou com si fa sol, més enllà dels mallorquins, sempre ens quedarà a terra ferma en Tomàs Molina que sí que ens estima i ens fa cas.