TW
0

El concert del proper dia 28 que clourà el 39è Festival de Música de Maó. te un caràcter reivindicatiu. Una pianista maonesa, Isabel Fèlix, retrà homenatge a una altra pianista també de Maó, Margarida Orfila, que a la primera meitat del segle XX desenvolupà una brillant carrera tant de concertista com de compositora d'obres per a piano a més d'obres de cambra i gran quantitat de cançons i obres corals.

Margarida Orfila, nascuda a finals del segle XIX canvià de joveneta la ciutat natal i amb tota la família es traslladà a la ciutat gran dels menorquins, la capital catalana, on hi va créixer tant físicament com artísticament arribant a ser part i figura del cercle cultural del noucentisme català. No és però el sentit d'aquest escrit parlar de la figura en qüestió, Margarida Orfila, ni de la pianista que actuarà dimarts al Teatre, no açò ja ho farem en altres escrits específics abans de dimarts.

Per a mi seria bo, sa, normal, lògic, agraït, necessari que les autoritats tant polítiques com culturals de la nostra illa donessin suport a aquest "acte" musical amb la seva presència. De fet és el reconeixement artístic d'una filla de la nostra ciutat. Avui en hores baixes la cultura necessita ser reivindicada perquè és part de l'ésser humà, en aquest cas donant suport a una feina de recuperació i de interpretació de l'obra de una dona que a principis del segle passat va gosar ser, a més de mare de cinc fills, una il·lustre pedagoga, intèrpret i compositora que compartí la vida musical amb figures tan rellevants com ara Pau Casals, Eduard Toldrà, Ricard Viñas, Frank Marshall, Ònia Farga, Blanca selva, Joan Massià, Gaspar Cassadó, Manuel Llobet, Xavier Montsalvatge, etc...quasi res! Si fem una visita al Palau de la Música de Barcelona veurem estampats en lletres "d'or" aquests noms dels grans musics catalans amb els quals compartí el seu món la nostra il·lustre (!?) pianista menorquina. Res d'estrany, el camí es fa caminant, com va dir el poeta, i Margarida Orfila va complir.

I ara dic: La nostra joventut té dret a conèixer als seus antecessors que d'alguna manera han despuntat tant dins el món de la cultura com de la ciència, donem-li exemple. És un deure dels representants del poble donar tot el suport a iniciatives com aquesta. El concert serà un acte intimista, divulgatiu, en el qual s'aniran explicat detalls de la vida d'Orfila, de les seves obres a la vegada que s'interpretin; algunes ja conegudes, però moltes més que s'han trobat i s'han recopilat. Una cita, idò, ideal per els investigadors, per les persones amants de la bona música. Els maonesos i menorquins som especialment reconeguts per la nostra fama d'amants de la música i en fem bandera, és just.

El concert a més de totes les virtuts esmentades té "sabor a comiat" ja que serà l'últim concert de l'últim Festival que l'actual Junta Directiva de JJMM de Maó organitza. Al mes de gener del 2013 es decidirà si sorgeix una nova junta o bé si Joventuts Musicals de Maó es dissol. Esperem que no arribi aquesta defunció. A fi de recordar el que ha significat dins de la Història musical de Maó/ Menorca aquesta associació, anirem detallant a través dels mitjans de comunicació tot quan ha fet de forma altruista (low cost?) durant 54 anys. Hi ha espai per seguir el camí...com va fer Margarida Orfila?
Confiem.