Menorca mallorquina, i olé!

De jove, quan estudiava a Barcelona, el meu accent denunciava la meva procedència illenca. Era habitual que em preguntessin: "Jove, vostè és mallorquí, veritat?" I jo, rectificant, contestava: "Menorquí, de Menorca". No m'estranya que els barcelonins que no l'encertaven quan em feien mallorquí s'equivoquin ara a l'hora de comprar les 'nostres' ensaïmades.

He llegit a la premsa que a l'aeroport de Menorca algú vestit de sevillana fa promoció del formatge menorquí. Una altra manera de crear una imatge de l'Illa que no correspon a la real. Un autèntic engany, una carnavalada, una descarada falta de respecte cap als nostres visitants. Si algú gosés defensar aquesta promoció dels productes de l'illa amb l'argument que a Menorca hi ha una important comunitat d'origen andalús, jo li contestaria que també n'hi ha una altra de magribins -a més de segles d'història musulmana de l'Illa-, i que amb el mateix dret i idèntic argument qualsevol menorquí podria, vestit amb una jilaba, defensar el consum de la nostra carn-i-xua o del nostre camot.

Menorca mallorquina. Menorca sevillana. Menorca musulmana? Quines altres trampes serem capaços d'inventar-nos per tal d'aconseguir un euro més d'un turisme que no crec que ni a la curta ni a la llarga pugui resoldre de manera satisfactòria els problemes econòmics que se li plantegen a la nostra illa.

Si realment els menorquins volem un turisme 'selecte', hauríem de començar a esforçar-nos per tenir nosaltres mateixos un comportament 'selecte'.