Sí sí sí, Sant Tomeu és aquí!

Ja fa unes setmanes que t'estem convertint en tot un santbartomeuer. El video d'en Joan Mir assajant dalt en Xoroi treu fum, i gràcies a ell ja saps cantar la tonada del fabiol, aquesta música que l'any passat no t'agradava i que enguany ens emocionarà més que mai perquè qui la sonarà serà un quasi germà de ton pare. I darrera la música del fabiol, els cavalls. Què t'he de dir? Si tu ja saps que t'agraden molt, que els vols tocar, que quan boten tu crides "mooolt bé". A Sant Tomeu, a més, tindrem alguns cavalls especials. En Lliure, n'Uto, en Somni i en Pumba duran damunt en Francesc i en Samu, els nostres amics. Esper que els coneguis, ben engalanats i amb la guindola dalt el cap! Per noltros seran els millors caixers de Sant Tomeu!

A Ferreries, però, la festa és molt més. No t'ho sé explicar amb paraules, però és com un estat d'ànim que s'escampa per tots els carrers i s'endinsa dins tots els ferreriencs i aquells que visiten el poble. És igual si en aquell moment es celebra el Jaleo, si els capgrossos passegen pels carrers o si els caixers reparteixen l'aiguarròs rebentats però satisfets després d'hores i hores de festa. És igual si els peus et bullen després de ballar i de fer botar cavalls. És igual si la roba ja no fa olor de suavitzant i desprèn més bé una olor a humanitat intensa. La festa entra dins el cos ben igual, l'inunda d'una estranya sensació de que res més passa al món i que els problemes, aquell dia, ho són manco.

Petitó, per noltros és difícil fer plans per aquest Sant Tomeu. És com si encara duguéssim penjat un cartell amb una lletra "L" que ens identifica com a inexperts en açò de ser pares per partida doble. Açò sí, cada minut que visquem l'espremerem al màxim. Vull que siguis un gran santbartomeuer, i encara que Ferreries et quedi a setze quilòmetres de casa teva, aquestes han de ser també les teves festes!