Antieconòmic

Des del meu punt de vista, l'actitud absolutament servil i insípida d'en José Ramón Bauzá davant el govern de l'Estat té una raó fonamental. I es tracta d'una raó personal: l'home pensa que, amb Rajoy, algun dia podrà arribar a ser ministre del govern de l'Estat. I, poc afecte al seu propi poble, sembla que té posades les seues esperances polítiques en una prebenda d'aquest tipus.

No compta, emperò, que el Cercle d'Economia de Barcelona ja està entrenant en Josep Piqué per quan la Unió Europea intervengui l'Estat espanyol. Bé hi haurà d'haver algú que substitueixi Rajoy quan aquest caigui (el proper setembre?), i haurà de ser algú que hagi demostrat que té una preparació suficient en temes econòmics, i una adhesió suficient a allò que véngui marcat des dels òrgans centrals de la Unió Europea. I des d'Alemanya.

Em costa molt d'imaginar que un govern de tecnòcrates encapçalat per un excomunista íntegrament reconvertit a les conviccions liberals pugui nomenar ministre en Bauzá. Parteixen de cultures polítiques molt diferents, i ara també es troben a una immensa distància l'un de l'altre.

I, de tot això, com en sortiran les Illes Balears? La meua idea particular és que les Balears se'n sortiran fatal, i Eivissa, probablement, encara se'n sortirà pitjor. Les balances fiscals amb l'Estat no fa cap pinta que hagin de canviar substancialment. I seria el primer canvi absolutament imprescindible per a la nostra reactivació econòmica.

Tampoc no fa l'efecte que, si es produeix una reordenació de l'Estat de les autonomies, les Balears vagin a ser de primera divisió. Trob evident –i en això coincidesc amb gent que és a les meues antípodes, quant a idees polítiques- que un estat fràgil, gestionat pèssimament, amb disset autonomies no s'aguanta per enlloc. Les disset s'inventaren per disfressar les tres, lògicament. Cafè per a tothom!. Però ara són inviables. I, per tant, se suposa que n'haurien de quedar tres.

En aquest context, on queden, les Balears? I com queden? Com Castella-La Manxa, la Rioja i similars? O com Catalunya i Euskadi?

A les Illes Balears, l'esquifidesa política no resulta suficient per estalonar la nostra dinàmica economia. Les Balears, al cap i a la fi, ara mateix, constituïm la metàfora perfecta d'Europa. Nans polítics i potències econòmiques.

Però, si volem continuar estant en una situació econòmica d'acord amb l'esforç esmerçat i amb el dinamisme de la nostra societat, ens resulta del tot imprescinbible la potència política. Com a Europa. Europa, si no es constitueix en una mena de macroestat, amb competències pròpies per quadrar els estats membres, pot anar-se'n pel pedregar. S'està demostrant dia a dia. Les Balears, si continuam sent una autonomia de segona divisió, no anam enlloc (econòmicament parlant).

Però no hi ha ningú que s'atreveixi a posar-li el cascavell al gat. N'hi ha, com en Bauzá, que no volen, perquè pensen que Mister PESC els farà ministre. N'hi ha que voldrien però no s'atreveixen, per no incomodar-se amb l'amo (polític). I n'hi ha que, potser atrevint-se, són tan ignorants i incompetents que no saben com fer-ho. Tot plegat, ben antieconòmic.