Fa massa calor per pensar tant

Però pens sobretot en el govern de l'illa, que aquestes darreres setmanes ni piula. I no serà perquè no succeeixin coses que l'afecten. S'està qüestionant fins i tot si ha d' existir! Com si aquesta illa no necessitàs una veu pròpia, elegida democràticament, encarregada de representar els seus interessos. Més que un lloc al món, es veu que n'hi ha que voldrien que Menorca no fos aumon.

Però el govern de l'illa no piula. Què deu esperar? Que el govern espanyol ja decidirà per ell? Que el govern balear o mallorquí, que ara són sinònims, ja li comunicarà quina ha estat la decisió de Madrid? Mentrestant solament sentim la veu d'un conseller valent que es manifesta a través dels seus articles a la premsa, encara que no s'identifiqui com a conseller electe que és sinó com a militar retirat.

Dic valent perquè ha posat el dit a la ferida. Com molt bé diu, és millor mantenir les missions internacionals de l'exèrcit que suprimir-les i haver d'enviar els soldats a l'atur. Una veritat inqüestionable que ben segur que deu estendre als mestres, als metges, als infermers i a tants d'altres servidors públics que ja han estat enviats directament a l'atur. Però el govern del partit que representa no ho deu veure com ell, si més no pel que fa als mestres i metges. Dels soldats, no ho sé.

Igual de crua es presenta la qüestió del transport, senya d'identitat de la sobirania d'un Estat sobre els seus territoris. Quan es parla de les comunicacions de Menorca amb l'exterior, de vegades sembla que l'illa sigui més enfora que la Patagònia Occidental. I no, és només a 200 quilòmetres de la costa peninsular! Quina metròpoli més miserable que tenim, si no pot resoldre dignament les comunicacions d'uns ciutadans que té tan a prop i que diu que són seus.

Però els grans temes de l'estiu sembla que són molt més domèstics. Amb aquesta calor, ja feim bé de no xerrar de les conseqüències de la crisi o de l'hivern que mos espera. I, tanmateix, qualque innocent fins i tot es pensa que els problemes mos els resoldran els russos, que solen arribar carregats de ferralla de tota casta, no solament moneda.

I quin tema més domèstic que la circulació nocturna al moll turístic del port de Maó? Ni el tren de la bruixa que recorre la ciutat ha estat capaç d'aplacar els ànims, i mira que du una bandera prou grossa! Però mentre tothom mira cap enterra, el port amb més possibilitats del Mediterrani es continua degradant a falta d'un pla integral intel·ligent que aprofiti els seus recursos i defensi el seu patrimoni històric. Per cert, i és una pregunta innocent, ara que el Llatzeret ja no és residència de Sanitat, continua tenint assegurat el manteniment? O acabarà com l'hospital de l'Illa del Rei abans de l'arribada dels okupes que el van anar a salvar?

I un altre gran tema domèstic és es Pla de Sant Joan de Ciutadella. En defensa d'una tradició que Déu mos en guard de discutir, en aquella ciutat només qualquen els homos. Però és evident que un dels escenaris més emblemàtics de Sant Joan s'està convertint en una gran discoteca sense que en aquest cas hi pesin gaire les tradicions. Són els contrastos de la vida o la mala gestió municipal, segons el punt de mira.

I mentre aquell escenari abans digne de formar part del patrimoni mundial es continua degradant, xumes nocturnes incloses, no cal que recordem que el dic ja ha costat l'equivalent a uns 1.500 euros per habitant (o s'ha de dir resident?), fillets acabats de néixer i jubilats a les darreres inclosos. Forma part de les obres del Gran Capitán que han arruïnat Espanya, junt amb els aeroports fantasmes, els AVEs (que també es podrien dir PARDALs) i les autopistes per interès del constructor i del seu govern amic.

Però n'hi ha que no estan per aquestes alegries i s'han de preocupar de coses molt més immediates, com és la salut. Ja ho hauran llegit, que as Mercadal i Fornells només tenen un metge per a tots els residents, inclosos els habitants. Tornam a les declaracions valentes del conseller: com en el cas dels seus soldats, més valdria tenir metges suplents que metges a l'atur. Però és que ningú qui comanda mos fa cas, general. Un conegut meu, de vacances a l'illa, va anar a urgències (dia 24 de juliol) amb una filleta seva que tenia una febre anormal, i li van dir que hauria d'esperar cinc hores perquè la visitassin.

Però "què hi hem de fer?", com acostumam a dir amb resignació els menorquins o els habitants o els residents (ja m'he fet un embull). N'hi ha que encara ho tenen pitjor, com són els immigrants sense papers, que fa quatre dies agradaven tant als governs espanyols i als empresaris que se n'aprofitaven d'ells, i que ara no tenen dret ni a l'atenció sanitària. Jo estic esperant una declaració solemne de les autoritats eclesiàstiques d'aquest país, no en nom de la política, sinó de la caritat cristiana.

Sort que enmig d'aquesta calor que mos bloqueja el cervell, el govern mallorquí o balear, que són sinònims, continua amb el cap ben clar, com si en plena crisi se'ls gastassin amb aire condicionat. Ja ha determinat que dels milers de places de servidor públic que hi ha a aquestes illes, 654 exigiran el coneixement de la llengua d'aquestes illes. Bonu, en realitat 479, perquè les altres de moment no estan ocupades. És una sàvia decisió, sempre que s'obligui aquests funcionaris a aprendre també a tocar el flabiol i les xeremies, per fer més evident que tenim un govern que és molt de la broma.